El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“Tengo algo que deciros”: Hagués estat una gran pel.li fa 20 anys ***

Comentari cinèfil: El cine amb temàtica gai s’ha convertit en els últims 20 anys en un gran gènere. S’han rodat pel.lis tan interessants, divertides i/o trangressores com "Mi hermosa lavandería", "Wilde", "Brokeback mountain, "La ley del deseo" o "In & out". "Tengo algo que deciros" aporta poques coses noves. Fa 20 anys hagués estat una gran pel.lícula. Família carca amb secrets: La […]

Click here to read more »

“Todas las canciones hablan de mí”: A Eric Rohmer li hagués agradat ***

Comentari cinèfil: Als anys 80, no hi havia res millor que organitzar una tertúlia després de veure una pel.lícula d’Eric Rohmer. Els seus personatges parlaven sobre la vida, l’amor, la parella. Temes apassionants. L’òpera prima de Jonás Trueba (fill de Fernando i nebot de David) és molt francesa, és molt Rohmer. I en els temps que corren, […]

Click here to read more »

“18 comidas”: Bon gust de boca ***

Comentari cinèfil: "El festín de Babette", "American cuisine", "Deliciosa Martha"… el cinema sobre la gastronomia ja és un gènere. I fins i tot ha originat subgèneres (gastronomia i boda, per exemple). "18 comidas" té una característica innovadora: el menjar és "made in Galícia". Bon profit. Dues grans històries: De les nombroses històries que ens explica "18 […]

Click here to read more »

“Copia certificada”: Genial i ensopida alhora ***

Comentari cinèfil: "Copia certificada" és la història d’una parella que parla sobre el bé i el mal, l’amor i el desamor, les virtuds i les misèries. L’argument no és nou. Podríem recordar, per exemple, "Antes del amanecer" y "Te querré siempre" (del gran Roberto Rossellini). Però com diu el protagonista de la pel.li, "una bona còpia és millor que un original dolent". […]

Click here to read more »

“Pa negre”: M’ha recordat “El espíritu de la colmena” ***

Comentari cinèfil: Agustí Villaronga sempre m’ha interessat. El seu cinema és fosc i violent, però també trencador i creatiu. Només cal veure "Tras el cristal" i "Aro Tolbukhin". "Pa negre", sense ser rodona, continua demostrant que Villaronga és un dels grans del cinema català. Poti-poti de gèneres: La pel.lícula és una intel.ligent barreja de gèneres (thriller, fantasmes, política, melodrama…). M’ha recordat ‘"El laberinto del […]

Click here to read more »

“La verdad de Soraya M”: M’he marejat ***

  Comentari cinèfil: Quan algú programi un cicle sobre cinema i drets humans haurà de tenir molt present aquesta pel.lícula. S’haurà de projectar al costat d’altres títols memorables com d’"El verdugo", "Salvador", "Pena de muerte", "Garaje Olimpo" o "Desaparecido- Visca els drets humans!: La pel.li és un clam contra la violència masclista i la pena […]

Click here to read more »

“La red social”: Fincher sol.licita la teva amistat ***

Comentari cinèfil: David Fincher és un dels (pocs) directors americans que ha demostrat que es pot fer cinema comercial amb creativitat. "Alien 3", "Seven" i "El curioso caso de Benjamin Button" són tres joies del cinema contemporani. "La red social" també és una bona pel.lícula, però no arriba a joia. Dóna el tema per fer una pel.li de 120 minuts? "La red […]

Click here to read more »

“Machete”: Jo he rigut ***

Comentari cinèfil: Detesto la violència al cinema. Però Robert Rodríguez és un cas especial. Sap barrejar violència i humor com ningú. Ell és l’autor de joies com  "El mariachi", "Desperado" i "Abierto hasta el amanecer". "Machete" és la més bèstia de totes. Sang i fetge: Rodríguez és un mestre rodant escenes de violència extrema, però còmica. Machete (nom del personatge […]

Click here to read more »

“Phillip Morris, ¡te quiero!”: Millor del que em pensava ***

Comentari cinèfil: Jim Carrey no ha estat mai sant de la meva devoció. De la seva filmografia només salvaria “El show de Truman”. A “Phillip Morris ¡te quiero!” continua fent ganyotes, però el seu personatge (un gai romàntic, divertit i estafador) és molt interessant. Oé, oé. Moments memorables: La pel·lícula és irregular, però té un grapat d’escenes memorables. […]

Click here to read more »

“Dos hermanos”: Somriures i algun badall ***

Comentari cinèfil: El cinema argentí contemporani no té competència quan intenta emocionar. Jo em quedo amb "El hijo de la novia" i "Martín Hache", però la llista és llarga. En aquesta línia, "Dos hermanos" torna a barrejar comèdia i drama amb una gran naturalitat. Visca els 70 anys: No són gens habituals les pel.lícules amb protagonistes que tenen 70 anys. En […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »