El cine del Picó

“Dos hermanos”: Somriures i algun badall ***

Comentari cinèfil: El cinema argentí contemporani no té competència quan intenta emocionar. Jo em quedo amb "El hijo de la novia" i "Martín Hache", però la llista és llarga. En aquesta línia, "Dos hermanos" torna a barrejar comèdia i drama amb una gran naturalitat.

Visca els 70 anys: No són gens habituals les pel.lícules amb protagonistes que tenen 70 anys. En recordo dues de boníssimes també amb segell argentí: "Sol de otoño" i "Elsa y Fred". "Dos hermanos" ens explica la relació de dos germans que han madurat poc i que pràcticament no coincideixen en res. Magnífic el treball dels dos actors (Gasalla i Borges). Ja aviso que Ricardo Darín no hi surt. Ooooh.

Bons gags, guió fluix: Com la majoria de pel.lícules argentines, "Dos hermanos" està farcida de gags còmics d’alt nivell. El problema és el guió. A la història li falten cops d’efectes. L’espectador somriu, però també badalla.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply