El cine del Picó

Archive formaig, 2017

“No digas mi nombre”: Una casa encantada ***

Comentari cinèfil: El gènere “pel·li de terror amb una casa encantada on passen coses estranyes” torna a la cartellera.  “No digas mi nombre” no aporta res de nou al gènere, però no desentona. És un producte modest, però digne. Ingredients clàssics: Des del primer minut la pel·lícula intenta espantar l’espectador amb ingredients clàssics: morts misterioses, […]

Click here to read more »

“Déjame salir”: Passen moltes coses i totes fan por ****

Comentari cinèfil: Feia temps que no veia un “trhiller” de terror tan distret com aquest. La pel·li és un poti-poti de gèneres o subgèneres: psicòpates,  sectes, fenòmens paranormals. També tenim ensurts i denúncia social.  Bravo! 110 minuts titànics: El millor de tot és el ritme diabòlic de la pel·lícula. Els 110 minuts passen volant. Bravo […]

Click here to read more »

“Incerta glòria”: No és una pel·lícula sobre la guerra civil ***

Comentari cinèfil: Agustí Villaronga ja va dirigir fa uns anys “El mar” i “Pa negre”, dues històries tristes, tètriques, amb personatges decadents i ambientades en la guerra civil i la postguerra. Doncs bé, “Incerta glòria” podria tancar aquesta hipotètica trilogia. Un drama sentimental: La pel·lícula és un potent drama sentimental que gira al voltant d’una […]

Click here to read more »

“Z, la ciudad perdida”: Monòtona pel·lícula d’aventures **

Comentari cinèfil: James Gray té una gran pel·lícula: Two lovers. I un bodrio “El sueño de Ellis”. “Z” també és una mica bodrio. Si parlem de pel·lícules d’aventures em quedo amb “Indiana Jones” i “Las minas del rey Salomon” 3 viatges a l’Amazònia. Un, dos i fins a tres viatges a l’Amazònia realitza el protagonista […]

Click here to read more »

“Stefan Zweig”: Una de les biografies més avorrides que recordo º

Comentari cinèfil: Tens mil maneres de fer una biografia. Una d’elles és fer-la avorrida i sense ànima. Pobre Stefan Zweig si aixequés el cap. Avorriment constant: Totes les escenes de la pel·lícules són llargues, infinitament llargues. I si una és avorrida, la següent encara és pitjor. Estic indignat. Al minut 100 he abandonat la sala. […]

Click here to read more »

“Un italiano en Noruega”: Sembla 8 apellidos italianos ***

Comentari cinèfil: L’argument no és nou. Persona que per motius laborals ha de canviar de ciutat o, en aquest cas, de país. El protagonista és un italià que defensarà els costums italians (catxondeo, trampes, poca educació) a Noruega. Moments brillants: La pel·li, sempre amb ritme frenètic, té una dotzena de moments divertits.  Només per això […]

Click here to read more »