El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“Basada en hechos reales”: Polanski torna a ser inquietant ***

Comentari cinèfil: El Roman Polanski dels últims anys ha estat, en general, molt fluix. Res a veure amb els seus títols mítics dels anys 60 i 70. Amb gran satisfacció puc anunciar que “Basada en hechos reales” m’ha agradat. El Polanski inquietant ha tornat. La tensa relació entre dues dones: El punt fort de la […]

Click here to read more »

“Ready player one”: Spielberg denuncia la vida virtual ***

Comentari cinèfil: Spielberg torna a apostar pel cinema fantàstic. I aquest cop amb sobredosi d’efectes especials. Jo prefereixo l’Spielberg més subtil (si és que existeix l’Spielberg subtil). “Ready player one” és una pel·li potent, radical, que et deixa una mica KO. Tot i així…m’ha agradat. La victòria del món virtual: A l’any 2045 la gent […]

Click here to read more »

“Campeones”: Quina colla! ***

Comentari cinèfil: Javier Fesser em va encantar amb “El milagro de P. Tinto”, “Mortadelo y Filemón” i fins i tot amb “Camino”. Ara ens torna a sorprendre amb una història d’humor protagonitzada per discapacitats. Hem de riure?: Que tots els protagonistes siguin discapacitats intel·lectuals provoca estranyes sensacions. Les seves paraules i accions fan riure. Però… […]

Click here to read more »

“Suburbicon”: La millor pel·li del George Clonney director

Comentari cinèfil: El George Clooney director és molt irregular. Ha fet bodrios com “Monuments men” i pel·lis interessants com “Buenas noches y buena suerte”. Crec que aquesta és la seva millor pel·lícula com a director. Racisme i enganys a l’Amèrica dels 50: La pel·li té dos punts d’interès: la tragèdia d’una família negre perseguida pels […]

Click here to read more »

“Musa”: Balagueró ens torna a fer patir ***

Comentari cinèfil: No hi ha dubte. Balagueró és el rei del cinema inquietant i de terror. Sempre ens garanteix un parell d’hores de patiment. Bravo, Jaume. Tots els ingredients del gènere fantàstic: “Musa” té mansions gòtiques, nens que fan por, un psiquiàtric decadent, somnis estranys i veus d’ultratomba. Perfecte! Els fans del gènere s´ho passaran […]

Click here to read more »

“It”: Els pares dels nens sí que fan por ***

Comentari cinèfil:  “It” són dues pel·lícules en una. Tenim una història de nens pre-adolescents (un clar homenatge als Goonies) i una història de psicòpata assassí (en aquest cas amb cara de pallasso). M’ha agradat molt més la primera que la segona. La història del pallasso no l’he entès. Qui és? Què representa? Per què els […]

Click here to read more »

“Atomica”: Una superheroïna al mur de Berlín ***

Comentari cinèfil: Des de fa una pila d’anys, les superheroïnes estan de moda: la tinent Ripley, Uma Thurman a “Kill Bill”, Angelina Jolie (Lara Kroft) o  Scarlett Johansson a “Lucy”. Ara és el torn d’aquesta espia que té un punt fort: en el cos a cos és infal·lible. Bravo Charlize Theron. Tornen els anys 80: […]

Click here to read more »

“Estiu 1993”: Una reflexió sobre la tristesa infantil ***

Comentari cinèfil: El cinema intimista amb segell català ha tornat. Abans, Marc Recha o José Luis Guerin ja havien treballat el gènere amb èxit. Carla Simon, amb “Estiu 1993”, ens demostra que el cinema amb silencis, amb mirades i amb el so de la natura pot resultar un magnífic espectacle. Dues nenes fantàstiques: Les dues […]

Click here to read more »

“El jugador de ajedrez”: Escac i mat al nazisme ***

Comentari cinèfil: Hem vist infinitat de pel·lícules sobre el nazisme. La novetat d’aquesta és que el protagonista podrà sobreviure al règim nazi gràcies a les seves habilitats com a jugador d’escacs. Una ambientació impressionant: Una gran part de la història es desenvolupa en una presó que els nazis tenien a París (un espai de tortura […]

Click here to read more »

“No digas mi nombre”: Una casa encantada ***

Comentari cinèfil: El gènere “pel·li de terror amb una casa encantada on passen coses estranyes” torna a la cartellera.  “No digas mi nombre” no aporta res de nou al gènere, però no desentona. És un producte modest, però digne. Ingredients clàssics: Des del primer minut la pel·lícula intenta espantar l’espectador amb ingredients clàssics: morts misterioses, […]

Click here to read more »

Next Page »