El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“Musa”: Balagueró ens torna a fer patir ***

Comentari cinèfil: No hi ha dubte. Balagueró és el rei del cinema inquietant i de terror. Sempre ens garanteix un parell d’hores de patiment. Bravo, Jaume. Tots els ingredients del gènere fantàstic: “Musa” té mansions gòtiques, nens que fan por, un psiquiàtric decadent, somnis estranys i veus d’ultratomba. Perfecte! Els fans del gènere s´ho passaran […]

Click here to read more »

“It”: Els pares dels nens sí que fan por ***

Comentari cinèfil:  “It” són dues pel·lícules en una. Tenim una història de nens pre-adolescents (un clar homenatge als Goonies) i una història de psicòpata assassí (en aquest cas amb cara de pallasso). M’ha agradat molt més la primera que la segona. La història del pallasso no l’he entès. Qui és? Què representa? Per què els […]

Click here to read more »

“Atomica”: Una superheroïna al mur de Berlín ***

Comentari cinèfil: Des de fa una pila d’anys, les superheroïnes estan de moda: la tinent Ripley, Uma Thurman a “Kill Bill”, Angelina Jolie (Lara Kroft) o  Scarlett Johansson a “Lucy”. Ara és el torn d’aquesta espia que té un punt fort: en el cos a cos és infal·lible. Bravo Charlize Theron. Tornen els anys 80: […]

Click here to read more »

“Estiu 1993”: Una reflexió sobre la tristesa infantil ***

Comentari cinèfil: El cinema intimista amb segell català ha tornat. Abans, Marc Recha o José Luis Guerin ja havien treballat el gènere amb èxit. Carla Simon, amb “Estiu 1993”, ens demostra que el cinema amb silencis, amb mirades i amb el so de la natura pot resultar un magnífic espectacle. Dues nenes fantàstiques: Les dues […]

Click here to read more »

“El jugador de ajedrez”: Escac i mat al nazisme ***

Comentari cinèfil: Hem vist infinitat de pel·lícules sobre el nazisme. La novetat d’aquesta és que el protagonista podrà sobreviure al règim nazi gràcies a les seves habilitats com a jugador d’escacs. Una ambientació impressionant: Una gran part de la història es desenvolupa en una presó que els nazis tenien a París (un espai de tortura […]

Click here to read more »

“No digas mi nombre”: Una casa encantada ***

Comentari cinèfil: El gènere “pel·li de terror amb una casa encantada on passen coses estranyes” torna a la cartellera.  “No digas mi nombre” no aporta res de nou al gènere, però no desentona. És un producte modest, però digne. Ingredients clàssics: Des del primer minut la pel·lícula intenta espantar l’espectador amb ingredients clàssics: morts misterioses, […]

Click here to read more »

“Incerta glòria”: No és una pel·lícula sobre la guerra civil ***

Comentari cinèfil: Agustí Villaronga ja va dirigir fa uns anys “El mar” i “Pa negre”, dues històries tristes, tètriques, amb personatges decadents i ambientades en la guerra civil i la postguerra. Doncs bé, “Incerta glòria” podria tancar aquesta hipotètica trilogia. Un drama sentimental: La pel·lícula és un potent drama sentimental que gira al voltant d’una […]

Click here to read more »

“Un italiano en Noruega”: Sembla 8 apellidos italianos ***

Comentari cinèfil: L’argument no és nou. Persona que per motius laborals ha de canviar de ciutat o, en aquest cas, de país. El protagonista és un italià que defensarà els costums italians (catxondeo, trampes, poca educació) a Noruega. Moments brillants: La pel·li, sempre amb ritme frenètic, té una dotzena de moments divertits.  Només per això […]

Click here to read more »

“Es por tu bien”: Per fi una bona comèdia espanyola ***

Comentari cinèfil: Feia temps que no veia una comèdia espanyola amb cara i ulls. Des d’”Ocho apellidos vascos”. Ja tocava! Espectacular José Coronado: La gràcia de la pel·lícula és el repartiment. Tothom està molt inspirat. Però el que porta la veu cantant és José Coronado. És el millor actor espanyol del moment. 3 pares diabòlics: […]

Click here to read more »

“Crudo”: Canibalisme elegant ***

Comentari cinèfil: Zombis i vampirs són els monstres que triomfen des de fa anys. Doncs bé, potser “Crudo” posarà de moda els caníbals. Ja veurem. Un canibalisme elegant: Que ningú és confongui. No és una pel·lícula gore o de terror. “Crudo” és una història sobre l’adolescència (des d’un punt de vista femení) rodada amb delicadesa […]

Click here to read more »

Next Page »