El cine del Picó

Archive forsetembre, 2011

“Las oficinas de Dios”: Pel.lícula necessària, però ningú no ha anat a veure-la ***

Comentari cinèfil: Avui més que un comentari faré una reflexió. De vegades s’estrenen pel.lícules que són necessàries, que fan falta, però que al final ningú no les veu i són un fracàs de taquilla. Això és el que ha passat amb “Las oficinas de Dios”. Tothom l’ha reivindicada, però només ha durat una setmana al […]

Click here to read more »

“La muerte de Robert Mitchum”: Nois, abans de rodar una pel.lícula cal pensar un guió *

Comentari cinèfil: No conec els directors, no conec els actors i la pel.lícula és tan friki, tan insípida, tan inútil que no m’inspira cap comentari. Ho sento. Tot és molt mediocre: No hi ha res que pugui destacar. Ni la música, ni els actors, ni els paisatges. Tot és molt mediocre. La història ni fa […]

Click here to read more »

“El árbol de la vida”: El “tostón” de l’any *

Comentari cinèfil: Terrence Malick és un director alternatiu i poètic que fuig del cinema comercial. De la seva filmografia em quedo amb “La delgada línea roja” (1998), un retrat diferent de la segona guerra mundial. “El árbol de la vida”, efectivament, és poesia pura. Però jo m’he avorrit com una ostra. Les malifetes de Malick: […]

Click here to read more »

“No habrá paz para los malvados”: Algunes coses no em quadren **

Comentari cinèfil: Enrique Urbizu va dirigir un dels “thrillers” més brillants del cinema espanyol: “La caja 507” (2002), amb Resines i Coronado. Una obra mestra del ritme i els cops d’efecte, amb gotes de cine social.  “No habrá paz para los malvados”, dissortadament, és molt pitjor. No habrá paz per al guionista que m’ha fet […]

Click here to read more »

“El gènere femení”: Tres dones brillants i un home avorridíssim ***

Comentari cinefil: El director català Carles Benpar va fer dos magnífics documentals sobre els drets dels cineastes i la manipulació que pateixen les pel.lícules: “Cineastes contra magnats” i “Cineastes en acció”. “El gènere femení” és la seva millor pel.lícula de ficció. Els personatges femenins són brillants (el masculí, avorridíssim): El millor de la pel.li és […]

Click here to read more »

“La deuda”: Un “thriller” polític que es queda a mitges ***

Comentari cinèfil: El currículum de John Madden combina títols brillants (“Shakespeare in love”) amb bodrios infumables (“La mandolina del capitán Corelli”). “La deuda” és una bona pel.li, però amb més de ganes i talent hagués pogut ser una gran pel.li. Quina ràbia. Cara i creu: Tenim dues històries. La primera, ambientada als anys 60, ens […]

Click here to read more »

“Noche de miedo”: Vampirs i gore dels anys 80 ***

Comentari cinèfil: El cine de terror dels anys 80 va canviar les normes. Es fan produccions fresques i comercials amb quatre ingredients: esglais, sang i fetge (gore), adolescents i gotes d’humor. Alguns títols memorables van ser “Posesion infernal”, “Reanimator”, “Pesadilla en Elm Street” o “Noche de miedo”, el “remake” de la qual s’acaba d’estrenar. I […]

Click here to read more »

“Quiero matar a mi jefe”: La decadència de la comèdia º

Comentari cinèfil: Aquest nyap és germà de “Resacon en Las Vegas”, “Resacon en Tailandia” i tota aquesta colla de comèdies barrueres i estúpides creades pels nefastos Judd Apatow i Todd Phillips. Pel.lícules de “caca, cul, pets i pis” i on lògicament mai no falta un vòmit. Al guionista que el tanquin!: Per què us feu […]

Click here to read more »

“Los amos de Brooklyn”: Com “Dia d’entrenament”, però pitjor **

Comentari cinèfil: L’any 2001, el director Antoine Fugua va dirigir un “thriller” sensacional: “Dia de entrenament” (“Training day”). Era la història d’un poli jovenet i honest (Ethan Hawke) i un poli veterà i pervers (Denzel Washington en el seu primer paper de dolent). “Los amos de Brooklyn” és exactament el mateix, però pitjor. Oooooh. La […]

Click here to read more »

“La piel que habito”: La pel.li més desagradable d’Almodóvar ***

Comentari cinèfil: Almodóvar ha barrejat com ningú melodrama i comèdia. I ha tingut l’habilitat de convertir les situacions més quotidianes en moments apoteòsics. Les meves pel.lis preferides són “¿Qué he hecho yo…?”, “Mujeres al borde…” i “Volver”. Aquesta és la més dura i desagradable que recordo. He trobat a faltar aquella “chispa manchega”. I a […]

Click here to read more »