El cine del Picó

“El árbol de la vida”: El “tostón” de l’any *

Comentari cinèfil: Terrence Malick és un director alternatiu i poètic que fuig del cinema comercial. De la seva filmografia em quedo amb “La delgada línea roja” (1998), un retrat diferent de la segona guerra mundial. “El árbol de la vida”, efectivament, és poesia pura. Però jo m’he avorrit com una ostra.

Les malifetes de Malick: Durant 15 minuts seguits, la pel.li ens ensenya imatges d’un volcà, del cosmos i de meduses. Sembla un reportatge de National Geographic. Després d’aquests minuts insuportables no hi ha manera de reenganxar-se a la història.

Què podem salvar de la pel.li? Poca cosa. Potser el retrat d’un matrimoni extrem. Ell és un dictador que maltracta els fills (Brad Pitt) i ella és una dona sensible i dolça. Quina llàstima que la pel.li no se centri en aquesta història. Per cert, la pel.li dura dues hores i mitja! Un atemptat als drets humans.

Obra mestra o frau?: Un prestigiós crític ha escrit: “obra mestra o gran frau?”. Ell no es va mullar (increïble que un crític no es mulli). Jo sí. És un frau.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply