El cine del Picó

Archive formarç, 2010

“Ajami”: Un “thriller” amb israelians i palestins ***

Comentari cinèfil: "Ajami" és una barreja de "Ciudad de Dios" + "Gomorra" + "Pulp Fiction". Ha estat nominada a l’Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa (que finalment va guanyar "El secreto de sus ojos"). Un "thriller" txocant: Tot i que la pel.lícula està ambientada en un barri israelià on hi conviuen cristians, jueus […]

Click here to read more »

“El mal ajeno”: Per què us compliqueu tant la vida? **

Comentari cinèfil: Agafem unes gotes de Shyamalan. Hi afegim dues cullerades de l’Amenábar de la primera època ("Abre los ojos", "Los otros"). I ho servim com si fos un episodi d’"Hospital central". I ves per on… ja tenim "El mal ajeno". M’he perdut, ho sento: La pel.lícula comença de manera esperançadora. Serà un Shyamalan a l’espanyola? Doncs […]

Click here to read more »

“Brothers”: Ara una nàusea, ara una plorera *

Comentari cinèfil: La història d’aquesta pel.lícula l’hem vista mil vegades a la pantalla. Noi enamorat de noia se’n va a la guerra. L’exèrcit el dóna per mort després d’una acció sagnant. Noia vídua (amb dues filles) es queda ben fotuda. El noi tenia germà. Noia i germà s’aproximen sentimentalment. Pero el noi no havia mort i torna a […]

Click here to read more »

El rànquing d’Alfred Picó (març 2010)

Puntuació de les pel·lícules que encara es poden veure: **** La cinta blanca **** Precious **** Nine **** El erizo **** Celda 211 **** Cerezos en flor (reposició) *** Un profeta *** An education *** Tres dies amb la família (reposició) *** Tiana y el sapo *** Nacidas para sufrir *** Up in the air […]

Click here to read more »

“Acantilado rojo”: Molta guerra, molt avorriment *

 Comentari cinèfil: Molts calés, molts efectes especials, molts figurants, molta sang, molts morts… però també molt avorriment. Amb "Acantilado rojo" m’ha passat com amb "Mision imposible 2" o "Windtalkers", els títols més coneguts de John Woo. És un cinema tan espectacular com avorrit. Els primers 50 minuts són infumables: L’espectador es fa un embolic entre Cao Cao, Liu Bei, Guan […]

Click here to read more »

“Medidas extraordinarias”: Tot és molt pobre **

Comentari cinèfil: La relació entre el cinema i les malalties ha estat sempre molt estreta. Alguns dels meus títols preferits són "L’home elefant" (neurofibromatosi), "Mi vida sin mí" (malaltia terminal) o "Hilary and Jackie" (esclerosi). Sense oblidar, naturalment, les grans pel.lícules sobre malalties mentals ("Alguien voló sobre el nido del cuco", "La taronja mecànica", "Psicosis", "Repulsión"…). "Medidas extraordinarias" […]

Click here to read more »

“El concierto”: Bona idea, guió desafinat **

Comentari cinèfil: El director d’aquesta pel.lícula, Radu Mihaileanu, és el responsable d’"El tren de la vida" (1998), una original tragicomèdia en la que un grup de jueus fabricaven un tren i es feien passar per nazis. Doncs bé, Mihaileanu ha tornat a apostar per la farsa. La idea d’"El concierto" és bona, però el guió desafina. L’inici promet, però després…: La primera mitja hora d’"El concierto" és prometedora. […]

Click here to read more »

“Un profeta”: Una altra pel.li de presons ***

Comentari cinèfil: Les pel.lícules de presons sempre m’han agradat. És un gran subgènere cinematogràfic. Les meves preferides són "Cadena perpètua", "La gran evasió " i "L’exprés de mitjanit". Actualment en cartellera en tenim tres: "Celda 211" (una meravella), "Shutter island" (avorridíssima) i la que ara comentaré. Visca el cinema de presons! Mafiosos sense glamur: "Un profeta" […]

Click here to read more »

“Tiana y el sapo”: Dolça com la mel ***

El meu comentari: "Tiana y el sapo" m’ha retornat a la meva infantesa. És un Disney ingenu i ensucrat amb prínceps i princeses. La pel.lícula té tres punts forts: la banda sonora "made in Nova Orleans", la personalitat de la noia protagonista (que a més a més és de raça negra) i els primers 30-40 minuts, que són molt estimulants. Però la […]

Click here to read more »

“I’m not there”: Un “tostón” *

Comentari cinèfil: No entenc com Todd Haynes, el director d’aquest "tostón" (m’encanta aquesta paraula), ha fet una pel.lícula tan ensopida. És una llastima, ja que ell mateix va dirigir "Velvet goldmine" (1998), que era un retrat molt original i divertit del moviment glam rock (David Bowie, Iggy Pop, T.REx…). Pobre Bob Dylan: Tots els actors famosos que surten són Bob […]

Click here to read more »