El cine del Picó

“Medidas extraordinarias”: Tot és molt pobre **

Comentari cinèfil: La relació entre el cinema i les malalties ha estat sempre molt estreta. Alguns dels meus títols preferits són "L’home elefant" (neurofibromatosi), "Mi vida sin mí" (malaltia terminal) o "Hilary and Jackie" (esclerosi). Sense oblidar, naturalment, les grans pel.lícules sobre malalties mentals ("Alguien voló sobre el nido del cuco", "La taronja mecànica", "Psicosis", "Repulsión"…). "Medidas extraordinarias" ens parla de la malaltia de Pompe en nens.

Molt pobre: Tot és pobre en aquesta pel.lícula. Només cal fixar-se en el cartell. Un dels més ensopits dels últims anys. L’argument -malgrat les bones intencions- és tou i previsible. L’espectador comença a badallar a partir del minut 20. I pobre Harrison Ford. Qui t’ha vist i qui et veu. Quan vaig arribar a casa em vaig posar ràpidament "Indiana Jones" i "Blade runner".

El millor: La pel.lícula denuncia el paper de les indústries farmacèutiques (més interessades en els calés que en la medicina). Queda clar que les malalties són, per a un grapat de capitalistes, un magnífic negoci. Real com la vida mateixa.

Argument en tres línies: Un pare de família (Brendan Fraser) contacta amb un investigador (Harrison Ford) perquè fabriqui un medicament que eviti la mort dels seus dos fills, afectats per la malaltia de Pompe.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

 



Leave a Reply