El cine del Picó

Archive for the '** M’esperava més' Category

“Call me by your name”: Un amor (gai) d’estiu **

Comentari cinèfil: El guionista de la pel·li és el gran James Ivory, conegut per les seves pel·lis vistoses, coloristes, lentes, amoroses (Regreso a Howard End, Maurice, Una habitación con vistas). El seu segell sempre és decisiu. Però aquest cop s’ha quedat a mig camí de tot (història massa lenta i poc amorosa). Avança molt lentament: […]

Click here to read more »

“Jornet, camí de l’Everest”: Un documental molt convencional **

Comentari cinèfil: Kilian Jornet és un personatge atípic. Un atleta, un boig de la muntanya, un lluitador que no es cansa mai. Mereixia un documental, és clar que sí. Llàstima, però, que aquest documental sigui excesivament clàssic (familiars i amics que parlen a la càmera i imatges més o menys previsibles). El gènere documental ha […]

Click here to read more »

“Lady Bird”: Pel·lícula simpàtica i poca cosa més **

Comentari cinèfil: Cada any ens arriba una pel·lícula americana amb l’etiqueta “cinema independent”. Són històries simpàtiques, amb poc pressupost i una certa imaginació. Pel·lícules que moltes vegades acaben sent nominades a l’Oscar.  Dit això…m’esperava molt més de “Lady Bird”. Moltes anècdotes i poc argument: La pel·li és simpàtica des del minut 1. A la protagonista […]

Click here to read more »

“La forma del agua”: La bella i la bèstia per enèsima vegada **

Comentari cinèfil: Univers Guillermo del Toro + Univers Jean Pierre Jeunet (“Amélie”) + La bella i la bèstia, i ja ho tenim. El resultat final és una pel·lícula kitch, amb aire de sèrie B, que té moments entretinguts i moments molt avorrits. Argument molt justet: “La forma del agua” ens explica la història d’amor entre […]

Click here to read more »

“Los archivos del Pentágono”: Publicar o no publicar **

Comentari cinèfil: Steven Spielberg ha intentat fer “Todos los hombres del presidente” (la mítica pel·lículaa sobre el Watergate), però no ho aconseguit. La seva pel·li és interessant, però té un problema molt greu (ara l’explicarem). Spielberg, tens un problema: La primera hora de la pel·lícula és absolutament avorrida. No passa res. I el que passa […]

Click here to read more »

“Una vida a lo grande”: Podia haver estat una gran pel·lícula **

Comentari cinèfil 1: “Nebraska”, “Los descendientes”, “Entre copas”…  Alexander Payne és un director que sempre intenta dirigir històries originals (amb moltes gotes de frikisme). “Una vida a lo grande” podia haver estat la seva millor pel·li però…es queda a mitges. Llàstima! Comentari cinèfil 2: Homes en miniatura. Un gran homenatge a “El increíble hombre menguante”, […]

Click here to read more »

“Oro”: Sang i fetge a la selva **

Comentari cinèfil: Nova pel·lícula de conquistadors espanyols a les Amèriques. Amb influències d’”Aguirre, la cólera de Dios” i “Apocalypse Now”. La pel·li, però, no aporta res de nou. I si no fos per la violència extrema d’algunes de les seves escenes, l’espectador aprofitaria el visionat per fer la migdiada. Espanyols que es maten entre ells: […]

Click here to read more »

“El muñeco de nieve”: Tot és massa fred (i no ho dic per la neu) **

Comentari cinèfil: Pel·lícula fosca i tètrica, ambientada en una Noruega plena de neu (l’acció passa a Bergen). És una barreja de David Fincher i la nissaga “Millenium”. Però el resultat final és massa fred. La primera hora és lentíssima: El problema de la pel·lícula és que els primers 50 minuts són lents i avorrits (se […]

Click here to read more »

“Sabates grosses”: Personatges de Barcelona **

Comentari cinèfil: Ventura Pons ha dirigit pel·lícules amb guions brillants: “Carícies”, “El perquè de tot plegat”, “Amic/Amat”. També ha fet comèdies divertides i frívoles: “Que t’hi jugues Mari Pili”, “El vicari d’Olot”. “Sabates grosses” no és ni una cosa ni l’altre. És una comèdia simpàtica, però molt tova. Temes d’actualitat: Per la pel·lícula desfilen personatges […]

Click here to read more »

“La promesa”: El genocidi armeni pensat per a multisales **

Comentari cinèfil: No és la primera pel·lícula que es realitza sobre l’extermini del poble armeni. “La promesa” està pensada per a les multisales. És un producte excessivament comercial i convencional. Una llàstima. Un genocidi…amb crispetes: “La promesa” ens explica el terrible drama del poble armeni, que va ser exterminat pels turcs als anys 20. La […]

Click here to read more »

Next Page »