El cine del Picó

Archive for the 'Rànquings d’Alfred Picó' Category

“Yesterday”: I si els Beatles no haguessin existit? ****

Comentari cinèfil: Danny Boyle és autor de pel·lícules memorables i impactants com “Trainspotting”, “28 días después” o “Slumdog Millonaire”. “Yesterday” és infinitament més tranquil·la i senzilla. Però té una cosa que no tenen les altres: la música dels Beatles. Bravo! Els Beatles no han existit: La història és tan original com surrealista. Els Beatles no […]

Click here to read more »

“La viuda”: Quina por fa aquesta dona ****

Comentari cinèfil: Neil Jordan és un director que sempre m’ha agradat. Les seves pel·lis dels anys 80 i 90 em porten bons records: “En compañía de lobos”, “Monalisa”, “Michael Collins”… “La viuda” també m’ha convençut. Bravo, Neil! Un guió sòlid: “La viuda” té un bon guió i cops d’efecte brillants. És la història d’una dona […]

Click here to read more »

“Rocketman”: De Freddie Mercury a Elton John ***

Comentari cinèfil: Encara estic aplaudint “Bohemian Rhapsody” i ja ha arribat una nova biografia musical a les pantalles. Les 2 històries tenen punts en comú: cantants que triomfen als 70 i 80, que són gais i amb vides complicades. A mi em va agradar més “Bohemian Rhapsody”. Era més rodona. 70 minuts genials: La primera […]

Click here to read more »

“Clara y Claire”: Visca l’amor virtual ****

Comentari cinèfil: Els francesos tenen la capacitat de fer una bona pel·lícula del no res. L’argument de “Clara i Claire” és ben senzill: una dona viu una història d’amor a través de Facebook i Whatsapp. Però el guió és original, profund i sorprenent. M’ho he passat molt bé. Juliette Binoche, espectacular: Però que bona que […]

Click here to read more »

“3 de marzo”: La història dels mort de Vitòria del 1976 ****

Comentari cinèfil: No és una tècnica nova, però resulta molt estimulant. La pel·lícula combina la ficció amb imatges reals del que va passar a Vitòria aquell 3 de març del 1976. Tot plegat…molt brillant i emotiu. Una transició que no va ser tan modèlica: Franco havia mort feia uns mesos. Començava la transició. Però el […]

Click here to read more »

“The old man & the gun”: Sempre és un plaer veure Robert Redford ***

Comentari cinèfil: Robert Redford és un dels grans actors dels últims 50 anys. Ha protagonitzat autèniques meravelles com “Dos homes i un destí”, “Todos los hombres del presidente” o “Memòries d’Africa”. Si us agrada aquest senyor…no us perdeu la pel·li. Ell n’és el gran protagonista. Un lladre de bancs molt tranquil: Redford interpreta un lladre […]

Click here to read more »

“Entre dos aguas”: Un Isaki Lacuesta molt previsible **

Comentari cinèfil: Ja sabem com és el cinema d’Isaki Lacuesta. Les seves pel·lícules sempre estan a mig camí entre la ficció i la realitat. Ell posa la càmera en llocs i moments poc convencionals. Però Lacuesta s’ha de renovar. Ja se sap, renovar-se o morir. La història de dos germans: La pel·li (o potser hauríem […]

Click here to read more »

“Dumbo”: Un avorriment tan gran com les orelles de Dumbo *

Comentari cinèfil: Des d’aquí la meva admiració pel director d’obres mestres com “Sombras tenebrosas”, “Alicia en el país de las maravillas” o “Charlie y la fábrica de chocolate”. Malauradament, “Dumbo” és una de les pitjors pel·lícules de Tim Burton, per no dir la pitjor. Quin avorriment! Un guió que fa vergonya: A “Dumbo” li falta […]

Click here to read more »

“Green book”: Poqueta cosa per ser la pel·lícula guanyadora de l’Oscar **

Comentari cinèfil: Si has vist “Passejant Miss Daisy” i “Intocable” ja has vist “Green book”. Així de clar i així de trist. Pocs moments memorables: La pel·li, guanyadora de l’Oscar 2019, és molt previsible. Un xofer barruer i violent treballa per a un músic de raça negre molt refinat. El més interessant és el context […]

Click here to read more »

“Dolor y gloria”: L’Almodóvar més melancòlic ****

Comentari cinèfil: Ja sabeu que sóc fan incondicional d’Almodóvar. És el rei de la tragicòmedia. Dels drames extrems (que de vegades et provoquen un somriure). Ell és el rei dels diàlegs potents, de les frases que t’arriben al cor. “Dolor y gloria” és una pel·li 100% almodovariana. I, possiblement, la més melancòlica de la seva […]

Click here to read more »

Next Page »