Comentari cinèfil: Quan he sortit del cinema he pensat en “La familia”, “Cinema paradiso”, Marcello Mastroianni, Sophia Loren, les comèdies de Fellini i Dino Risi (tan diferents). Fins i tot, he recordat “Roma, città aperta”. Que seria de nosaltres sense el cinema italià! Doncs bé, “La prima cosa bella” és una altra exhibició d’aquest cinema que sap combinar com ningú […]

Comentari cinèfil: Tenint en compte que és la primera pel.lícula de Joao Ribeiro, que és una de les primeres pel.lícules que veig de Moçambic i que m’he avorrit com una ostra… ara mateix no se m’acut cap comentari cinèfil amb cara i ulls. La pel.lícula més desconcertant del segle XXI: De què va la pel.li? […]

Comentari cinèfil: El cinema argentí dels últims temps ens ha presentat comèdies entranyables (“El hijo de la novia”, “Luna de Avellaneda”), drames potents (“El secreto de sus ojos”), històries d’amor (“Sol de otoño”), denúncia política (“La historia oficial”, “Garage olimpo”) i productes alternatius (Lucrecia Martel). “El hombre de al lado” resulta impossible de classificar. Faré un esforç: […]

Comentari cinèfil: Les comèdies eròtiques i esbojarrades de Francesc Bellmunt eren tot un esdeveniment als anys 80. La gent feia cua per veure “La quinta del porro”, “Pa d’àngel”, “La ràdio folla” o “Un parell d’ous”. Aquell estil de fer cinema, que Ventura Pons va adoptar en algunes de les seves primeres produccions, va morir a principis dels 90. […]

Comentari cinèfil: Ja em va passar fa unes setmanes amb la penosa “Mami blue”. De tant en tant s’estrenen comèdies espanyoles que m’indignen. Amb “Un mundo casi perfecto” m’ha passat el mateix. Com és que es fan aquests subproductes? Com és que hi ha institucions públiques que hi posen diners? Els nostres diners! Potser hauríem d’investigar. Ni una riallada!: […]

Comentari cinèfil: Pràcticament tot el que ha fet Ricardo Darín és interessant. Les primeres pel.lis que vam veure d’ell van ser la bomba: “Nueve reinas” i “El hijo de la novia”. A continuació van arribar altres títols memorables com ara “Kamchatka”, “Luna de avellaneda” i “El secreto de sus ojos”. “Un cuento chino” és la més fluixa de la […]

Comentari cinèfil: De Danis Tanovic tots recordem “En tierra de nadie”, un retrat tragicòmic de la guerra dels Balcans. Tanovic ataca de nou amb el mateix tema. “Cirkus Columbia” comença com una pel.li costumista (a l’estil Kusturica o Berlanga) i acaba com el rosari de l’aurora. Felicitats, Tanovic! Una tensió insoportable: L’acció se situa en un petit poble dels Balcans. És l’any 1991. […]

Comentari cinèfil: Isaki Lacuesta és un director atrevit que sempre inventa coses noves. Ell, per exemple, ha apostat per un gènere que m’apassiona: la barreja de la ficció i el documental. “Cravan vs Cravan” i “La leyenda del tiempo” són dues magnífiques pel.lícules. “La noche que no acaba”, un documental sobre Ava Gardner, és la pel.li menys atrevida de Lacuesta. Isaki volem […]

Comentari cinèfil: “Betty Anne Waters” és la barreja d’”Erin Brockovich” més “Cadena perpètua”. El resultat final, però, és molt pobre. La pel.li sembla un d’aquests telefilms que veiem els diumenges a la tarda. Repassant el currículum de Tony  Goldwyn  (el director) s’entèn tot. Ell ha estat responsable de molts episodis de les sèries “Ley y orden”, “Anatomia de […]

Comentari cinèfil: Repassem la filmografia de Thomas Vinterberg. “Celebració” (fantàstic retrat de la hipocresia familiar) era una obra mestra. “Querida Wendy” ja no em va entusiasmar tant. I “Submarino” (un drama insoportable) em va deixar deprimit 3 dies. “Cuando un hombre vuelve a casa”, sortosament, és cosina-germana de “Celebració”. Visca! L’espectador ha de tenir paciència: Els primers 30 […]