El cine del Picó

Archive forjuliol, 2011

“La prima cosa bella”: “El hijo de la novia”, a la italiana *****

Comentari cinèfil: Quan he sortit del cinema he pensat en “La familia”, “Cinema paradiso”, Marcello Mastroianni, Sophia Loren, les comèdies de Fellini i Dino Risi (tan diferents). Fins i tot, he recordat “Roma, città aperta”. Que seria de nosaltres sense el cinema italià! Doncs bé, “La prima cosa bella” és una altra exhibició d’aquest cinema que sap combinar com ningú […]

Click here to read more »

“El último vuelo del flamenco”: Una proposta suïcida º

Comentari cinèfil: Tenint en compte que és la primera pel.lícula de Joao Ribeiro, que és una de les primeres pel.lícules que veig de Moçambic i que m’he avorrit com una ostra… ara mateix no se m’acut cap comentari cinèfil amb cara i ulls. La pel.lícula més desconcertant del segle XXI: De què va la pel.li? […]

Click here to read more »

“El hombre de al lado”: Discussió interminable per culpa d’una finestra **

Comentari cinèfil: El cinema argentí dels últims temps ens ha presentat comèdies entranyables (“El hijo de la novia”, “Luna de Avellaneda”), drames potents (“El secreto de sus ojos”), històries d’amor (“Sol de otoño”), denúncia política (“La historia oficial”, “Garage olimpo”) i productes alternatius (Lucrecia Martel). “El hombre de al lado” resulta impossible de classificar. Faré un esforç: […]

Click here to read more »

“Passi el que passi”: He recordat els temps de Francesc Bellmunt ***

Comentari cinèfil: Les comèdies eròtiques i esbojarrades de Francesc Bellmunt eren tot un esdeveniment als anys 80. La gent feia cua per veure “La quinta del porro”, “Pa d’àngel”, “La ràdio folla” o “Un parell d’ous”. Aquell estil de fer cinema, que Ventura Pons va adoptar en algunes de les seves primeres produccions, va morir a principis dels 90. […]

Click here to read more »

“Un mundo casi perfecto”: Com és que les institucions subvencionen aquests nyaps? º

Comentari cinèfil: Ja em va passar fa unes setmanes amb la penosa “Mami blue”. De tant en tant s’estrenen comèdies espanyoles que m’indignen. Amb “Un mundo casi perfecto” m’ha passat el mateix. Com és que es fan aquests subproductes? Com és que hi ha institucions públiques que hi posen diners? Els nostres diners! Potser hauríem d’investigar. Ni una riallada!: […]

Click here to read more »

“Un cuento chino”: Ni el gran Ricardo Darín és capaç d’animar la pel.li *

Comentari cinèfil: Pràcticament tot el que ha fet Ricardo Darín és interessant. Les primeres pel.lis que vam veure d’ell van ser la bomba: “Nueve reinas” i “El hijo de la novia”. A continuació van arribar altres títols memorables com ara “Kamchatka”, “Luna de avellaneda” i “El secreto de sus ojos”. “Un cuento chino” és la més fluixa de la […]

Click here to read more »

“Cirkus Columbia”: Com esclata una guerra ****

Comentari cinèfil: De Danis Tanovic tots recordem “En tierra de nadie”, un retrat tragicòmic de la guerra dels Balcans. Tanovic ataca de nou amb el mateix tema. “Cirkus Columbia” comença com una pel.li costumista (a l’estil Kusturica o Berlanga) i acaba com el rosari de l’aurora. Felicitats, Tanovic! Una tensió insoportable: L’acció se situa en un petit poble dels Balcans. És l’any 1991. […]

Click here to read more »

“La noche que no acaba”: Visca Frank Sinatra! **

Comentari cinèfil: Isaki Lacuesta és un director atrevit que sempre inventa coses noves. Ell, per exemple, ha apostat per un gènere que m’apassiona: la barreja de la ficció i el documental. “Cravan vs Cravan” i “La leyenda del tiempo” són dues magnífiques pel.lícules. “La noche que no acaba”, un documental sobre Ava Gardner, és la pel.li menys atrevida de Lacuesta. Isaki volem […]

Click here to read more »

“Betty Anne Waters”: Un telefilm de diumenge a la tarda **

Comentari cinèfil: “Betty Anne Waters” és la barreja d’”Erin Brockovich” més “Cadena perpètua”. El resultat final, però, és molt pobre. La pel.li sembla un d’aquests telefilms que veiem els diumenges a la tarda. Repassant el currículum de Tony  Goldwyn  (el director) s’entèn tot. Ell ha estat responsable de molts episodis de les sèries “Ley y orden”, “Anatomia de […]

Click here to read more »

“Cuando un hombre vuelve a casa”: M’ha agradat, però “Celebració” continua sent millor ***

Comentari cinèfil: Repassem la filmografia de Thomas Vinterberg. “Celebració” (fantàstic retrat de la hipocresia familiar) era una obra mestra. “Querida Wendy” ja no em va entusiasmar tant. I “Submarino” (un drama insoportable) em va deixar deprimit 3 dies. “Cuando un hombre vuelve a casa”, sortosament, és cosina-germana de “Celebració”. Visca! L’espectador ha de tenir paciència: Els primers 30 […]

Click here to read more »

Next Page »