El cine del Picó

“La noche que no acaba”: Visca Frank Sinatra! **

Comentari cinèfil: Isaki Lacuesta és un director atrevit que sempre inventa coses noves. Ell, per exemple, ha apostat per un gènere que m’apassiona: la barreja de la ficció i el documental. “Cravan vs Cravan” i “La leyenda del tiempo” són dues magnífiques pel.lícules. “La noche que no acaba”, un documental sobre Ava Gardner, és la pel.li menys atrevida de Lacuesta. Isaki volem que tornis a fer invents!

Ava Gardner m’ha destrempat: El documental confirma el que tots ja sabíem: que Ava Gardner tenia un físic espectacular, que es ficava al llit amb toreros famosos, que ballava flamenc i que bevia pels descosits. Pregunta: aquesta senyora sense inquietuds culturals, polítiques o espirituals es mereix realment un documental? Tinc una amiga que no és tan guapa com l’Ava, no es fica al llit amb toreros, però treballa en una ONG, escriu poesia i toca el violoncel. Em quedo amb l’amiga.

Visca Frank Sinatra: El documental ens explica un fet que jo desconeixia. Frank Sinatra es va barallar amb les autoritats franquistes i va escopir sobre un retrat de Franco. Com a mínim, Sinatra no era tan bleda com l’Ava, que va viure uns anys a l’estat espanyol sense preocupar-se de la repressió que patia la gent.

Les narradores no feien falta: La pel.li té dues narradores (Ariadna Gil i Charo López). Com és que un director tan creatiu com Lacuesta ha utilitzat aquest recurs tan carrincló?

Argument en tres línies: El documental recorda el rodatge de “Pandora y el holandés errante” realitzat a Tossa. Lacuesta entrevista pescadors, crítics de cinema, fotògrafs i altres personatges que van viure el rodatge.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply