Comentari cinèfil: “Betty Anne Waters” és la barreja d'”Erin Brockovich” més “Cadena perpètua”. El resultat final, però, és molt pobre. La pel.li sembla un d’aquests telefilms que veiem els diumenges a la tarda. Repassant el currículum de Tony  Goldwyn  (el director) s’entèn tot. Ell ha estat responsable de molts episodis de les sèries “Ley y orden”, “Anatomia de Grey” o “Dexter”.

Hi falta de tot: La història és apassionant: Betty Anne Waters va lluitar 20 anys per demostrar la innocència del seu germà. La pel.li, per desgràcia, no és gens apassionant i s’acaba convertint en un “thriller” de pacotilla. El director ens ho dóna tot mastegat i busca emocions ràpides i fàcils (llenguatge de telefilm). A la pel.li li falta un guió més sofisticat (més tensió, intriga, girs inesperats). La tele és la tele i el cinema és el cinema. Ooooooh.

Visca la senyora Betty Anne Waters: La pel.li és un “tostón”, però des d’aquest bloc vull expressar la meva profunda admiració per Betty Anne Waters. Una autèntica “Mare Coratge” que va aconseguir que el seu germà sortís de la presó.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

Tweet