El cine del Picó

“Cuando un hombre vuelve a casa”: M’ha agradat, però “Celebració” continua sent millor ***

Comentari cinèfil: Repassem la filmografia de Thomas Vinterberg. “Celebració” (fantàstic retrat de la hipocresia familiar) era una obra mestra. “Querida Wendy” ja no em va entusiasmar tant. I “Submarino” (un drama insoportable) em va deixar deprimit 3 dies. “Cuando un hombre vuelve a casa”, sortosament, és cosina-germana de “Celebració”. Visca!

L’espectador ha de tenir paciència: Els primers 30 minuts són avorridíssims. Sort dels paisatges! La pel.li només s’anima quan apareix el gran protagonista de la història: un cantant d’òpera que torna al seu poble després de molts anys d’absència. Es tracta d’un personatge excèntric i divertit que sembla tret d’una pel.lícula de Kusturica o Fellini.

Un pare i un fill que no es coneixen: “Cuando un hombre vuelve a casa” toca un dels grans temes del cinema i la literatura: la relació tempestuosa entre un pare i un fill (en aquest cas, pare i fill no s’han vist mai les cares). Vinterberg aposta per l’humor, l’acidesa i una mica de romanticisme. Magnifica combinació.

Argument en dues línies: Un xicot tímid dubta entre dues noies. Paral.lelament, un famós cantant d’òpera arriba al poble.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (no he perdut el temps)



Leave a Reply