El cine del Picó

Archive foragost, 2011

«El perfecto anfitrión»: Un psicòpata que fa riure *

Comentari cinèfil: La història del cinema ens ha deixat un grapat de psicòpates memorables: de Norman Bates a Freddy Krueger passant per Hannibal Lecter o la família de «La matanza de Texas». El psicòpata d’aquesta pel.li és un dels més ximples que he vist mai. Ooooh! 20 minuts bons i res més: un lladre i […]

Click here to read more »

El rànquing d’Alfred Picó (agost 2011)

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure a Barcelona:  ***** La prima cosa bella **** Super 8 **** Cirkus Columbia **** Beginners (Principiantes) **** En un mundo mejor **** Midnight in Paris *** La mirada invisible *** La boda de mi mejor amiga *** El origen del planeta de los simios *** El […]

Click here to read more »

«Super 8»: Goonies + ET, una fórmula que no falla ****

Comentari cinèfil: «Super 8» és un homenatge a les pel.lícules «made in Spielberg» de finals dels 70 i principis dels 80: «Encuentros en la tercera fase», «Els goonies» i «ET». De fet, «Super 8» està ambientada en aquella època  i no paren de sonar cançons de Blondie, ELO, Cars o The Knack. Visca la nostàlgia! […]

Click here to read more »

«Manuale de amore 3»: Me l’esperava molt pitjor ***

Comentari cinèfil: «Manuale de amore 3» són tres històries independents. La primera m’ha recordat «Bienvenidos al norte» (un home que arriba a un poble estrany i finalment s’enamora de la seva gent). La segona és una nova versió d’»Atracción fatal» (una dona que assetja). I la tercera podria ser un «remake» d’»Els ponts de Madison» […]

Click here to read more »

«Le quattro volte»: Relaxa més que un tranquimazin **

Comentari cinèfil: Aquesta pel.li té punts en comú amb el món de Víctor Erice («El espíritu de la colmena», «El sur») i amb el cinema que combina ficció i realitat de José Luis Guerín i Isaki Lacuesta. Jo m’he avorrit una mica. Però ja sabeu que a mi em va l’acció. Sense paraules: «Le quattro […]

Click here to read more »

«La boda de mi mejor amiga»: Per fi una comèdia boja protagonitzada per dones ***

  Comentari cinèfil: La publicitat destaca -com si fos un mèrit!- que els productors d’aquesta pel.li són els responsables de nyaps infumables com «Supersalidos» i «Virgen a los 40» (pel.lis escatològiques d’humor pla). «La boda de mi mejor amiga», sortosament, aposta per un humor més intel.ligent i només té una escena escatològica (les noies protagonistes vomiten […]

Click here to read more »

«La mirada invisible»: Una Rottenmeier de 23 anys ***

  Comentari cinèfil: La pel.lícula és un estrany poti-poti. És una història d’espionatge com «La vida dels altres». També és una denúncia de la dictadura argentina com «La historia oficial». Però bàsicament és una reflexió sobre l’ensenyament totalitari. He trobat a faltar, això sí, el professor John Keating (Robin Wiiliams a «El club dels poetes morts»). Minimalista i claustrofòbica: […]

Click here to read more »

«Cars 2»: He acabat fart de cotxes *

Comentari cinèfil: Abans de la pel.lícula s’ha projectat  un curtmetratge: «Toy story: vacaciones en Hawai». Han estat 5 minuts deliciosos. Infinitaments més divertits i originals que els 100 minuts de «Cars 2». Dels productes de Pixar, aquesta pel.li és la més fluixa que recordo. Oooooh. Violenta i sense humor: No entenc que un producte de la factoria Pixar tingui tanta violència i tan […]

Click here to read more »

«El caso Farewell»: Una pel.li d’espionatge o de problemes matrimonials? **

Comentari cinèfil: No m’han agradat gens els dos actors protagonistes. Curiosament, més que actors són directors. Un és el gran Emir Kusturica («Gato negro, gato blanco», «Papá está en viaje de negocios») i l’altre és Guillaume Canet («Pequeñas mentiras sin importancia»). Potser que es dediquin a la direcció, que ho fan molt millor. El famós cas […]

Click here to read more »

«El origen del planeta de los simios»: A favor de qui vas? ***

Comentari cinèfil: «El planeta de los simios» (1968) és una de les poques pel.lícules de ciència ficció que tothom ha vist i que a tothom li agrada. Una estranya unanimitat. Aprofitant l’èxit se’n van fer dues seqüeles molt discretes: «Regreso al planeta de los simios»  (1970) i «Huida del planeta de los simios» (1971). Tim Burton també […]

Click here to read more »

Next Page »