El cine del Picó

“Le quattro volte”: Relaxa més que un tranquimazin **

Comentari cinèfil: Aquesta pel.li té punts en comú amb el món de Víctor Erice (“El espíritu de la colmena”, “El sur”) i amb el cinema que combina ficció i realitat de José Luis Guerín i Isaki Lacuesta. Jo m’he avorrit una mica. Però ja sabeu que a mi em va l’acció.

Sense paraules: “Le quattro volte” podria ser perfectament un documental sobre la vida d’un petit poble italià ancorat en el passat. La pel.li no té cap diàleg i, en conseqüència, ni un sol subtítol. Una prova de foc per a l’espectador.

Festival de cabres: Les autèntiques protagonistes són les cabres. Veiem com mengen, descansen, es reprodueixen… N’hi ha una, acabada de néixer, que entendreix el cor de l’espectador (de l’espectador que encara estigui despert, és clar). També veiem la feina d’un pastor i d’uns carboners. És la pel.lícula més relaxant de la història. Molt millor que prendre un tranquimazin.

Ser de poble: La persona que em va acompanyar al cine va sortir entusiasmada. “Sóc de poble i això és fonamental per entendre la pel.li”, em va explicar emocionada. Ho tindrem en compte.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply