El cine del Picó

Archive fordesembre, 2010

“Los viajes de Gulliver”: Gulliver sí, Jack Black no ***

Comentari cinèfil: Jack Black és un dels grans còmics de Hollywood ("Amor ciego", "Escuela de rock", "Una guerra muy perra"). El seu humor és ximple… gairebé estúpid, en la línia de les comèdies que tant detesto ("Superfumados", "Supersalidos", "Virgen a los 40"). "Los viajes de Gulliver" m’ha agradat, malgrat la presència de Jack Black i el seu llenguatge de P3 (tot és "guay", […]

Click here to read more »

“El discurs del rei”: Rei tartamut, Oscar assegurat ****

Comentari cinèfil: Diuen els entesos que per guanyar un Oscar cal que el protagonista pateixi alguna discapacitat, malaltia o trastorn. Ho hem vist en els últims anys: "Mi pie izquierdo", "Perfume de mujer", "Rain man", "Forrest gump", "Una ment maravellosa". Colin Firth, amb el seu paper de rei tartamut, s’incorpora a la llista. De moment, ja l’han […]

Click here to read more »

“Tengo algo que deciros”: Hagués estat una gran pel.li fa 20 anys ***

Comentari cinèfil: El cine amb temàtica gai s’ha convertit en els últims 20 anys en un gran gènere. S’han rodat pel.lis tan interessants, divertides i/o trangressores com "Mi hermosa lavandería", "Wilde", "Brokeback mountain, "La ley del deseo" o "In & out". "Tengo algo que deciros" aporta poques coses noves. Fa 20 anys hagués estat una gran pel.lícula. Família carca amb secrets: La […]

Click here to read more »

“Balada triste de trompeta”: Tan delirant com ensopida **

Comentari cinèfil: Àlex de la Iglesia és un dels meus directors preferits. M’encanta el seu humor delirant i grotesc. "Balada triste de trompeta" és una barreja d’ "El día de la bestia" i "Muertos de risa" (dos personatges enfrontats). El resultat final, però, és tan avorrit com la cançó de Rapahel que dóna títol a la pel.lícula.   Escenes […]

Click here to read more »

“Neds”: John, l’adolescent psicòpata **

Comentari cinèfil: John McGill, l’adolescent protagonista de la pel.lícula, és un personatge a mig camí entre el taxista de "Taxi driver", el pervers protagonista de "La taronja mecànica" o Henry, l’assassí que mata per matar. Però a John McGill li queda molt per aprendre i mai no serà una llegenda cinematogràfica. Una evolució que no s’entén: Al […]

Click here to read more »

“Todas las canciones hablan de mí”: A Eric Rohmer li hagués agradat ***

Comentari cinèfil: Als anys 80, no hi havia res millor que organitzar una tertúlia després de veure una pel.lícula d’Eric Rohmer. Els seus personatges parlaven sobre la vida, l’amor, la parella. Temes apassionants. L’òpera prima de Jonás Trueba (fill de Fernando i nebot de David) és molt francesa, és molt Rohmer. I en els temps que corren, […]

Click here to read more »

“Biutiful”: Visca “Vicky Cristina Barcelona” º

Comentari cinèfil: González Iñárritu ha fet sempre un magnífic cinema coral d’històries creaudes ("Babel", "21 gramos"). Ara ha apostat per una pel.lícula amb un únic personatge, un únic punt de vista i una única ciutat. El resultat final és… un desastre.  La pitjor Barcelona de tots els temps: La Barcelona de "Biutiful" és sòrdida, bruta, miserable, repressiva, corrupte. No hi ha ni […]

Click here to read more »

El rànquing de l’Alfred Picó (desembre 2010)

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure a Barcelona:  ***** Toy Story 3 **** Herois **** Todo lo que tú quieras **** Coneixeràs l’home dels teus somnis *** 18 comidas *** Copia certificada *** Pa negre *** La red social *** Machete ** Tamara Drewe ** La mosquitera ** The Town (ciudad de […]

Click here to read more »