Comentarii cinèfil: El cinema asiàtic ha estat sempre poètic i transgressor. I, en general, molt poc pretenciós. "Tokio blues" és una excepció. Es una de les pel.lícules més tramposes que recordo. Tot és façana. Bona fotografia, bons paisatges, bona banda sonora i res més. Quan va acabar la pel.li estava convençut que sortiria el director, […]

Comentari cinèfil: Comparat amb els "thrillers" americans farcits de persecucions, trets a dojo, assassins sàdics, polícies violents, sang i fetge i no sé quantes coses més, aquest "thriller" és d’un minimalisme fantàstic. Només hi ha un mort. En aquest cas, una morta. I res més. Ni sang, ni trets, ni res de res. Com a molt, un gos que […]

Comentari cinèfil: "Una dulce mentira" barreja dues idees d’anteriors pel.lícules d’Audrey Tautou. Tota l’acció passa en una perruqueria. Com a "Venus, salón de belleza". I la protagonista es dedica a manipular cartes. Com a "Amélie". Tongo, tongo. Una de les pitjors comèdies franceses que recordo: La comèdia francesa es caracteritza per la seva acidesa. Aquesta no. És tan inofensiva i ximpleta […]

Comentari cinèfil: Us va agradar "Che"? Doncs "Carlos" encara és una mica millor. La pel.li, dirigida pel francès Olivier Assayas, sembla un homenatge a Costa Gravas i Gillo Pontecorvo. Visca el bon cinema polític! Carlos, guerriller o mercenari?: Ilich Ramírez, àlies Carlos, va ser un dels guerrillers/terroristes més actius dels anys 70 i 80. Va treballar per tantes causes i per tants […]

Comentari cinèfil: No recordo un títol tan ortopèdic com aquest. S’escriu tot junt "Happythankyoumoreplease". Dificil de memoritzar i impossible d’escriure. Aquest títol supera en complexitat "Azuloscurocasinegro", "El inglés que subió una colina y bajó una montaña" o  "Las increíbles y extrañas criaturas que dejaron de vivir y se conviertieron en una especie de zombis". En definitiva, el títol […]

Comentari cinèfil: Són moltes les pel.lícules que han reflexionat sobre la violència. Ara mateix em venen a la memòria dos títols il.lustres: "La taronja mecànica", de Kubrick, i "La cinta blanca", de Haneke. A partir d’ara em vindran tres títols a la memòria. Les dues anteriors i "En un mundo mejor", una autèntica joia. Oé, oé, oé. I després […]

Comentari cinèfil. François Ozon va dirigir una joia de pel.lícula que es deia "8 mujeres". Era un "thriller", però quan menys t’ho esperaves les protagonistes (Deneuve, Huppert, Ardant, Béart…) es posaven a cantar. Apotèsic. "Pastiche" hagués millorat molt si hagués utilitzat la mateixa fórmula. Distreta, però tova: "Pastiche" és una comèdia simpàtica i kitsch, però tova. […]