“La mirada invisible”: Una Rottenmeier de 23 anys ***
Comments(2) 
Comentari cinèfil: La pel.lícula és un estrany poti-poti. És una història d’espionatge com “La vida dels altres”. També és una denúncia de la dictadura argentina com “La historia oficial”. Però bàsicament és una reflexió sobre l’ensenyament totalitari. He trobat a faltar, això sí, el professor John Keating (Robin Wiiliams a “El club dels poetes morts”).
Minimalista i claustrofòbica: Tota la pel.lícula es desenvolupa en el mateix escenari: l’Escola Nacional de Buenos Aires, una escola tètrica i repressiva. Aquesta escola és una metàfora per entendre com actua una dictadura.
La història no avança: Amb “La mirada invisible” passa el mateix que amb “El hombre de al lado” (una altre pel.li argentina que encara està en cartell): la història no avança. Ben aviat ens adonem que la protagonista és una dona reprimida i desorientada. És com la senyoreta Rottenmeier, però amb 23 anys. Per desgràcia, les expressions i actituds d’aquest personatge es repeteixen durant tota la pel.lícula. El guionista no s’ha complicat la vida.
Argument en dues línies: Argentina, 1982. Una treballadora d’una escola està obsessionada a descobrir els alumnes que fumen d’amagat.
Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)
La teva crítica no és gaire positiva, en canvi l’hi poses 3 estrelles… Pots explicar algun element de la pel·li que t’hagi agradat? Gràcies!
Hola Caroleta. Gràcies pel teu comentari. Tota l’acció de la pel.li es desenvolupa a l’escola. En cap moment veiem l’exterior. No fa falta! L’ambient asfixiant i repressiu de l’escola és una metàfora fantàstica de com actua una dictadura. Això és el que més m’ha interessat de la pel.lícula. Petonets i espero que tornis a escriure ben aviat