El cine del Picó

“El perfecto anfitrión”: Un psicòpata que fa riure *

Comentari cinèfil: La història del cinema ens ha deixat un grapat de psicòpates memorables: de Norman Bates a Freddy Krueger passant per Hannibal Lecter o la família de “La matanza de Texas”. El psicòpata d’aquesta pel.li és un dels més ximples que he vist mai. Ooooh!

20 minuts bons i res més: un lladre i un psicòpata tancats en un menjador. Qui és més sàdic i cínic? Aquesta podria ser la gràcia de la pel.li. Però la “bona idea” només dura 20 minuts. La resta d’històries (la noia, la investigació de la policia, l’evolució del psicòpata) són totalment decebedores i fins i tot ridícules. I el més trist de tot és que el psicòpata acaba fent riure.

La pel.li era un curt: Llegeixo unes declaracions del director: “la pel.lícula va començar com un curt”. Bingo! Quan una pel.lícula neix com un curt dificilment funciona com un llarg.

Argument en dues línies: un lladre demana ajuda a un home molt amable, que acaba sent un psicòpata totalment tocat de l’ala.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply