El cine del Picó

“La piel que habito”: La pel.li més desagradable d’Almodóvar ***

Comentari cinèfil: Almodóvar ha barrejat com ningú melodrama i comèdia. I ha tingut l’habilitat de convertir les situacions més quotidianes en moments apoteòsics. Les meves pel.lis preferides són “¿Qué he hecho yo…?”, “Mujeres al borde…” i “Volver”. Aquesta és la més dura i desagradable que recordo. He trobat a faltar aquella “chispa manchega”. I a Chus Lampreave.

Impactant i avorrida alhora: “La piel que habito” et va canviant l’estat d’ànim. Els primers 15 minuts, per exemple, són avorridíssims (podeu arribar tard i no passa res). En canvi, tota la història del violador m’ha semblat impactant. La pel.lícula combina moments que posen els pèls de punxa amb moments per fer la migdiada.

Jo volia una mica d’humor: Una llàstima que la pel.lícula pràcticament no tingui cap gag còmic (molt divertida l’escena de la dona que vol comprar una peça de roba en una botiga). Com que no hi ha humor, la pel.li de vegades sembla molt trascendent. Massa.

Argument en dues línies: La història d’un metge que ha inventat una pell humana que ho pot resistir tot. Els seus experiments són inquietants.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



2 Comments so far

  1.   ikusidugu on Novembre 4th, 2011          Respon

    Nosaltres li posaríem només un parell d’estrelletes. La historia podia donar per molt més, però clar, tots sabem on pot arribar Almodóvar (ho assomim, no en som fans)… sense tots els seus tópics i tics, a mig camí.

  2.   tigrillo on Gener 11th, 2012          Respon

    quitando determinadas escenas desagradables el material que pretende desarrollar Almodovar es interesante, la cuestión es que le falta enfatizar unos personajes mas que otros, quiza a mi modo de ver la peliculas es demasiado “documental” y es poco cinematográfica.

Leave a Reply