El cine del Picó

“Un mundo casi perfecto”: Com és que les institucions subvencionen aquests nyaps? º

Comentari cinèfil: Ja em va passar fa unes setmanes amb la penosa “Mami blue”. De tant en tant s’estrenen comèdies espanyoles que m’indignen. Amb “Un mundo casi perfecto” m’ha passat el mateix. Com és que es fan aquests subproductes? Com és que hi ha institucions públiques que hi posen diners? Els nostres diners! Potser hauríem d’investigar.

Ni una riallada!: Miro per Youtube la roda de premsa dels directors. Diuen… “la pel.lícula no agradarà a la crítica. Només volem entretenir i provocar riallades”. Quan el director confessa que el seu producte “no agradarà a la crítica i només vol entretenir”, malament rai. És una manera educada de dir “M’ha sortit un nyap de pel.li i demano disculpes a tothom”. Per cert, avui, a la meva sessió, ni una riallada. Ni una!

És necessari que el protagonista vomiti sempre? El protagonista es passa el dia vomitant (sobre la nòvia, al carrer, sobre una prostituta mentre fan l’amor). Quina gràcia té aquest gag? Era un homenatge a “El exorcista”? Al minut 50 he abandonat la sala. Per tant, desconec si ha continuat vomitant.

Argument en dues línies: Un xicot que no té sort ni amb la feina ni amb les dones es fa amic d’un lladre que ha robat un banc

Puntuació: º Zero estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)



Leave a Reply