El cine del Picó

“El hombre de al lado”: Discussió interminable per culpa d’una finestra **

Comentari cinèfil: El cinema argentí dels últims temps ens ha presentat comèdies entranyables (“El hijo de la novia”, “Luna de Avellaneda”), drames potents (“El secreto de sus ojos”), històries d’amor (“Sol de otoño”), denúncia política (“La historia oficial”, “Garage olimpo”) i productes alternatius (Lucrecia Martel). “El hombre de al lado” resulta impossible de classificar. Faré un esforç: és una metàfora sobre la violència quotidiana. Ja està!

La història no avança: Minut 10: dos homes de personalitats ben diferents discuteixen per culpa d’una finestra. Genial. Però van passant els minuts i tot continua igual. Minut 40, minut 70… més discussions, més amenaces, més estupideses. Potser era millor fer un curtmetratge. Per cert, posats a escollir prefereixo “La finestra indiscreta”, de Hitchcock.

Moment deliciós: Dos personatges escolten una música avantguardista. Un d’ells, destaca la percussió (quan realment es tracta del soroll que fa el veí picant amb un martell). Divertida burla del món snob. 

Indignat amb un detall: Per què un dels delinquents de l’escena final porta la samarreta del Barça amb el nom de Messi? Com a soci del Barça, aquest detall m’ha indignat. Que s’hagués posat la samarreta d’Argentina, caram!

Argument en tres línies: Un home construeix una finestra perquè li entri més llum a casa seva. El seu veí, un dissenyador intel.lectual, no hi està d’acord.

Puntució: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply