Annie Hall *****: La pel·lícula que li va donar 4 Oscars a Woody i el va consagrar definitivament (1977). Una espectacular comèdia romàntica amb Woody Allen i Diane Keaton. I molt innovadora: es trenca la 4rta paret (Woody parla a l’espectador), la pantalla dividida en dues, subtítols perquè l’espectador sàpiga què pensa l’actor… Una de les grans obres de Woody. De traca i mocador.

Apocalypto º: Una de les pel·lis més violentes que recordo. Violència innecessària. Dirigeix Mel Gibson i explica la vida d’unes tribus americanes abans de l’arribada de Colom. Amb l’excusa dels sacrificis humans tenim sang i fetge per donar i vendre. Un horror. Campi qui pugui.

La vaquilla ***: El mestre Berlanga passarà a la història per “Plácido” i “El verdugo”. “La vaquilla” és distreta, però no té l’acidesa ni la imaginació d’aquelles pel·lis fetes durant la dictadura. Alfredo Landa i José Sacristán, els protagonistes, estan histèrics tota la pel·li. I això esgota. No he perdut el temps.

Munic ***: La història d’una venjança. Un espia jueu rep l’encàrrec de les autoritats israelianes d’assassinar 11 palestins, responsables de l’atac terrorista durant els Jocs de Munic. Spielberg és un crack amb la càmera i totes les escenes tenen un gran realisme. Llàstima que l’argument sigui tan repetitiu i previsible. No he perdut el temps.

Tweet