El cine del Picó

“Acantilado rojo”: Molta guerra, molt avorriment *

 Comentari cinèfil: Molts calés, molts efectes especials, molts figurants, molta sang, molts morts… però també molt avorriment. Amb "Acantilado rojo" m’ha passat com amb "Mision imposible 2" o "Windtalkers", els títols més coneguts de John Woo. És un cinema tan espectacular com avorrit.

Els primers 50 minuts són infumables: L’espectador es fa un embolic entre Cao Cao, Liu Bei, Guan Yu i una dotzena més de personatges de la Xina de fa dos mil anys. Un cop passada aquesta primera hora (feixuga i violenta), la pel.lícula s’anima quan entren en acció enginyoses estratègies militars per acabar amb l’enemic com els coloms missatgers, la boira, les epidèmies i, sobre tot, el robatori de fletxes (la principal arma assassina de l’època).

Visca la sang: Qui busqui una pel.lícula farcida de guerra, sang i violència (a càmera lenta) que no es perdi "Acantilado rojo". Mentre milers de xinesos s’estaven atonyinant jo he aprofitat per fer un migdiada.

Argument en poques línies: Xina, any 208 abans de Crist. Diverses faccions intenten fer-se amb el poder de la Xina.

Puntuació: Una estrella sobre 5 * (M’he clapat)

 



Leave a Reply