El cine del Picó

“Tiana y el sapo”: Dolça com la mel ***

El meu comentari: "Tiana y el sapo" m’ha retornat a la meva infantesa. És un Disney ingenu i ensucrat amb prínceps i princeses. La pel.lícula té tres punts forts: la banda sonora "made in Nova Orleans", la personalitat de la noia protagonista (que a més a més és de raça negra) i els primers 30-40 minuts, que són molt estimulants. Però la pel.lícula també presenta un grapat de punts foscos: un dolent de pacotilla, l’excès de sucre en algunes escenes, frases ridícules d’autoajuda i l’abús del tema dels prínceps. Li poso tres estrelles ***.

El comentari de la Blanca Picó (la meva neboda de 7 anys): "El millor són les músiques i els dibuixos. La pel.lícula va d’una noia que es converteix en granota després de fer-li un petó a una altra granota, que representa que és un príncep. No és una història per riure. La millor escena és quan la Tiana li ensenya el restaurant a la seva mare. És una pel.lícula per menjar crispetes. El dolent no és exactament dolent. Més aviat és un home que enganya a la gent. Jo li posaria tres estrelles".

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No hem perdut el temps)



Leave a Reply