El cine del Picó

“I’m not there”: Un “tostón” *

Comentari cinèfil: No entenc com Todd Haynes, el director d’aquest "tostón" (m’encanta aquesta paraula), ha fet una pel.lícula tan ensopida. És una llastima, ja que ell mateix va dirigir "Velvet goldmine" (1998), que era un retrat molt original i divertit del moviment glam rock (David Bowie, Iggy Pop, T.REx…).

Pobre Bob Dylan: Tots els actors famosos que surten són Bob Dylan. Fins aquí, la proposta podria semblar original. Però els diàlegs i les situacions són tan avorrides, incomprensibles i pretencioses que acabes detestant el personatge. Vaig anar al cinema amb uns amics que no coneixien amb detall l’obra de Dylan i a la sortida em van confessar que definitivament havien perdut l’interès pel cantant. Ooooooh.

Visca el festival Inèdit: Sóc un fan del festival Inèdit (dedicat exclusivament als documentals musicals). Reivindico que "I’m not there" es transformi en un documental.

Argument en dues línies: La vida del cantant Bob Dylan a través de diversos personatges. I a sobre és llarguíssima: 2h15m.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (M’he clapat) 



Leave a Reply