El cine del Picó

“An education”: Fresca, indepedent i… carca ***

Comentari cinèfil: Lone Scherfig és una directora danesa que fa un cinema fresc i independent, però també amb vocació comercial. Ho va aconseguir amb “Italiano para principiantes” i “Wilbur se quiere suicidar”. A Hollywood, el cinema “fresc i independent” no agrada gaire, però quan arriben els Oscar sempre hi ha una pel.lícula d’aquest estil entre les nominades. “An education” és l’escollida d’enguany.

60 minuts prometedors: Els primers 60 minuts de la pel.lícula conviden a l’optimisme i a la rialla. La protagonista, que només té 16 anys, s’enamora d’un home més gran que ella amb una excitant vida social. La vida de la parella és un conte de fades: escapades romàntiques, concerts, sopars de luxe i… proposta de matrimoni.

I 30 minuts decebedors: L’última mitja hora, en canvi, és desconcertant. El conte de fades s’acaba de manera sobtada. La noia ha de tornar a la vida que tenia (i demanar perdó a tothom). A mi m’ha semblat que el final és… carca, molt carca. Si m’equivoco, rectifiqueu-me.

Una anglesa enamorada de Juliette Greco: El personatge que interpreta Carey Mulligan (la nova Audrey Hepburn?) es deliciós. És una noia anglesa que, avorrida de l’escola i la família, somia amb París, Juliette Greco i Jacques Brel. Oh, la, la.

Argument en dues línies. Londres, 1961. Una estudiant que viu en un ambient conservador s’enamora d’un home amb poder adquisitiu.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply