El cine del Picó

“Cheri”: Stephen Frears viu de rendes *

Comentari cinèfil: Stephen Frears és un director inclassificable amb uns quants títols memorables ("Abrete de orejas", "Mi hermosa lavandería", "Las amistades peligrosas"…). "Cheri" és com "Las amistades peligrosas", però en dolent. Després de tres anys sense fer cinema, l’amic Frears no s’ha trencat les banyes.

Bones migdiades: Quan una pel.lícula només destaca pel seu vestuari, paisatges i banda sonora… malament rai. L’argument de "Cheri" és ensopit i provoca sorolloses migdiades (en sóc testimoni). La sensació que m’ha quedat és que Frears ha fet la pel.lícula amb molta madra.

Una parella sense química: Michelle Pfeiffer fa de prostituta de luxe, però en molts moments sembla Margaret Tatcher. El xicot, Rupert Friend, és més fred que un gelat. I, per acabar-ho d’arreglar, les escenes sensuals/sexuals fan riure. Tot plegat, un desastre.

Argument en dues línies: París, època de la Belle Epoque. Història d’amor/odi entre una exprostituta de luxe i un jove.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (M’he clapat)

_________________________________________________________________________

Nota de l’autor del bloc: Moltes gràcies als lectors i lectores que heu escrit comentaris. Les vostres opinions són molt importants per a mi. Oé, oé, oé.



Leave a Reply