El cine del Picó

“Shutter island”: Scorsese fa figa **

Comentari cinèfil: Tot i que Martin Scorsese és un dels grans directors del cinema contemporani, la seva filmografia és irregular. Les seves obres mestres ("Taxi driver", "Toro salvaje") es barregen amb excel.lents títols comercials ("Uno de los nuestros", "Infiltrados", "La edad de la inocencia") i decepcions importants ("El tren de Berta", "El aviador", "Al límite", "Gangs of New York"). Per desgràcia, "Shutter island" pertany a l’apartat de "decepcions importants". Ooooooh.

Un Scorsese en baixa forma: És una llàstima que Scorsese no hagi tret més profit d’un argument tan interessant: la vida en un psiquiàtric per a presoners molt perillosos en una illa solitària. La pel.lícula pretenia ser un homenatge al cinema de sèrie B que feien Roger Corman i Vincent Price. Em quedo amb els homenatjats.

Un guió monòton… de 140 minuts! El guió de Laeta Kalogridis és monòton i, en alguns moments, confús. Hi falten cops d’efecte! Scorsese, a més, s’equivoca allargant un grapat d’escenes de manera innecessària. 

El millor: Martin Scorsese és un mestre retratant personatges esquizofrènics, autodestructius i violents. A "Shutter island", tots són així. I els fans del director ho celebren.

Argument en dues línies: Any 1954. Dos agents federals arriben a Shutter Island per investigar la desaparició d’una reclosa.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply