El cine del Picó

“The road (La carretera)”: Campi qui pugui º

Comentari cinèfil: Queda clar que Hollywood no espera res de bo del futur del planeta. Fixem-nos en les últimes estrenes: "La niebla" (unes bèsties assassines dominen el món), "2012" (el món se’n va a pastar fang i només se salven els rics), "Yo soy leyenda" (els zombis es fan els amos del món). "The road" encara és pitjor. El món està dominat per uns humans caníbals que gaudeixen violant i assassinant nens i dones. "La matanza de Texas" era una conte de fades al costat d’això.

Estic fart de patir: Encara no m’havia recuperat del patiment d’"En tierra hostil" i avui he tingut la lamentable idea de veure aquest nyap que busca el fàstic fàcil i no aporta ni una sola reflexió interessant. El nen de la història es passa el dia preguntant al seu pare coses com aquestes: "Papá, ¿cuándo moriremos?", "Papá, ¿nosotros también nos comeremos a otros humanos?". El pare dóna ànims, però cada vegada que apareixen els humans sàdics l’únic que li dóna és una pistola perquè se suicidi (com fa la mare al principi de la pel.li). Buf!

Gran decisió: En el minut 92 he abandonat la sala.

Argument en dues línies: En un món desolat i dominat per assassins, un pare i un fill intenten sobreviure com poden.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)



Leave a Reply