El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“El retrato de Dorian Gray”: Hi falta Vincent Price ***

Comentari cinèfil: La pel.lícula és del 2010, però si em diuen que té 50 anys també m’ho creuria. Mentre la veia m’imaginava que el director era Roger Corman i el protagonista, Vincent Price. De tota manera, em quedo amb "La caída de la casa Usher". Adaptació massa convencional: Oliver Parker, director de la pel.li, és un expert en Wilde. Ja […]

Click here to read more »

“El pequeño Nicolás”: Alguns gags tenen gràcia ***

Comentari cinèfil: Si analitzem el cinema francès dels últims anys podríem afirmar que "El pequeño Nicolás" és: "Amélie"+"Los chicos del coro"+"Astérix". Gags i més gags: Més que una pel.lícula és una "sitcom". El director ens presenta 50 gags còmics non-stop. Alguns són graciosos. La resta… oblidables. Avís important: La pel.lícula ha provocat l’entusiasme dels sectors més carques de la societat espanyola. […]

Click here to read more »

“Nadie sabe nada de gatos persas”: Pop-rock a l’Iran ***

Comentari cinèfil: Malgrat la censura i les prohibicions, el cinema iranià és un dels més reconeguts i premiats del món. Només cal recordar que el gran Kiarostami, la nissaga Makhmalbaf o Jafar Panahi són iranians. "Nadie sabe nada de gatos persas", de Bahman Ghobadi, demostra que el cinema d’aquesta nacionalitat continua en forma. Un drama… amb tocs d’humor: […]

Click here to read more »

“Ingrid”: Una proposta arriscada ***

Comentari cinèfil: Fins ara Eduard Cortés havia fet excel.lents pel.lícules de factura més o menys comercial. Només cal recordar "La vida de nadie" (amb un gran José Coronado), "Otros días vendrán" (amb Resines i Cecilia Roth) i fins i tot la magnífica tv-movie "El pallasso i el führer" (sobre la vida de Charlie Rivel). "Ingrid" no té res a […]

Click here to read more »

“La isla interior”: La família Monster ***

Comentari cinèfil: Sobre la família s’han fet infinitat de pel.lícules. Algunes m’han encantat: "Celebración" i "American beauty" (hipocresia), "La familia" (melangia italiana), "La habitación del hijo" (incomunicació), "El hijo de la novia" (tanguera), "Volver" (almodovoriana), "La matanza de Texas" (terrorífica)… També he vist centenars de bodrios ensucrats i carques que prefereixo no esmentar. La que avui […]

Click here to read more »

“El escritor”: Senzillament… un bon Polanski ***

Comentari cinèfil: Polanski és un mestre dels "thrillers" inquietants. La seva filmografia està farcida de pel.lícules taquicàrdiques: "La semilla del diablo", "El pianista", "Chinatown" i fins i tot "Frenético". Si fem comparacions, "El escritor" és, senzillament, una bona pel.lícula. Millor la forma que el fons: Polanski ha rodat un "thriller" trepidant amb només un parell d’escenaris: una illa […]

Click here to read more »

“Ajami”: Un “thriller” amb israelians i palestins ***

Comentari cinèfil: "Ajami" és una barreja de "Ciudad de Dios" + "Gomorra" + "Pulp Fiction". Ha estat nominada a l’Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa (que finalment va guanyar "El secreto de sus ojos"). Un "thriller" txocant: Tot i que la pel.lícula està ambientada en un barri israelià on hi conviuen cristians, jueus […]

Click here to read more »

“Un profeta”: Una altra pel.li de presons ***

Comentari cinèfil: Les pel.lícules de presons sempre m’han agradat. És un gran subgènere cinematogràfic. Les meves preferides són "Cadena perpètua", "La gran evasió " i "L’exprés de mitjanit". Actualment en cartellera en tenim tres: "Celda 211" (una meravella), "Shutter island" (avorridíssima) i la que ara comentaré. Visca el cinema de presons! Mafiosos sense glamur: "Un profeta" […]

Click here to read more »

“Tiana y el sapo”: Dolça com la mel ***

El meu comentari: "Tiana y el sapo" m’ha retornat a la meva infantesa. És un Disney ingenu i ensucrat amb prínceps i princeses. La pel.lícula té tres punts forts: la banda sonora "made in Nova Orleans", la personalitat de la noia protagonista (que a més a més és de raça negra) i els primers 30-40 minuts, que són molt estimulants. Però la […]

Click here to read more »

“An education”: Fresca, indepedent i… carca ***

Comentari cinèfil: Lone Scherfig és una directora danesa que fa un cinema fresc i independent, però també amb vocació comercial. Ho va aconseguir amb “Italiano para principiantes” i “Wilbur se quiere suicidar”. A Hollywood, el cinema “fresc i independent” no agrada gaire, però quan arriben els Oscar sempre hi ha una pel.lícula d’aquest estil entre les nominades. “An education” és l’escollida […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »