El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“Nacidas para sufrir”: Un triangle molt curiós ***

Comentari cinèfil: La majoria dels triangles sentimentals han estat formats per dues noies i un noi o per dos nois i una noia. El triangle d’aquesta pel.lícula és trencador: tres noies. I això no és tot. Dues de les "noies" són senyores de 70 anys. Espectacular! "Mujeres al borde de un ataque de nervios": Aquest hagués estat el títol […]

Click here to read more »

“Up in the air”: Nespresso Clooney ***

Comentari cinèfil: De la mateixa manera que les meves amigues no suporten que m’agradi Nicole Kidman, a mi també em costa acceptar que elles sentin tanta admiració (i més coses) per George Clooney. Ha fet magnífiques interpretacions ("Syriana" o "Solaris"), però en general crec que hi podria posar una mica més d’intensitat i oblidar-se de la seva mirada-anunci. Humor i crítica social, però a […]

Click here to read more »

“Capitalismo: una historia de amor”: Es queda a mig camí ***

  Comentari cinèfil: Si el documental és un gènere que viu una època daurada en part és per "culpa" de Michael Moore. Des de "Bowling for Columbine" fins a "Sicko", aquest senyor grassonet i amb gorra de bèisbol ens ha ensenyat que el documental també pot ser un espectacle cinematogràfic. El capitalisme és el culpable: Aquesta vegada la víctima de […]

Click here to read more »

“El mejor”: “En la habitación del hijo” + “Juno” ***

Comentari cinèfil: La història d’"El mejor" no és original. És una barreja d’"Antichrist" o "En la habitación del hijo" (pel.lícules que parlen de la mort d’un fill i del dolor dels pares) i "Juno" (nena adolescent que queda embarassada). Entre el kleenex i el somriure: La pel.lícula sap combinar el drama-drama (la mort del fill, la bogeria de la […]

Click here to read more »

“Algo pasa en Hollywood”: Festival De Niro ***

  Comentari cinèfil: Després de veure’l interpretar en els últims temps tantes comèdies de pacotilla és tot un plaer que Robert De Niro ens torni a oferir una actuació amb cara i ulls. Tot és molt tou: La pel.lícula retrata algunes interioritats del món de Hollywood. Però falta mala bava. No pot ser que dos dels grans temes de la història siguin: 1.- […]

Click here to read more »

“In the loop”: Només hi falta Aznar ***

  Comentari cinèfil: El cartell de la pel.lícula reprodueix aquesta frase: "La versió de "Teléfono rojo. ¿Volamos hacia Moscu?" de la nostra època". I es queden tan amples. No hi ha color. La de Kubrick era molt millor. Per què tots els personatges són graciosos? Una cosa que no entenc. Tots els personatges (polítics, militars, caps de […]

Click here to read more »

“Les 2 vides d’Andrés Rabadán”: Retrat d’un assassí ***

Comentari cinèfil: M’encanten les pel.lícules que descriuen la sempre complicada personalitat d’un assassí (sigui real o de ficció). Aquest ha estat un tema recurrent en la història del cinema. Alguns dels meus "ídols" són Norman Bates, Henry (el del "retrat d’un assassí"), M, el vampir de Dusseldorf i Hannibal Lecter. En el cas que ens ocupa, però, no […]

Click here to read more »

“Negro Buenos Aires”: “Thriller” a la catalana ***

Comentari cinèfil: Quins ingredients ha de tenir un "thriller" autèntic? A mi me’n surten 10: una dona fatal amb bon cor, un dolent molt dolent, un heroi tragicòmic, una mica de sexe, un bany de sang, polítics corruptes, un maletí amb un milió de dòlars (o més), una bona dosi d’intriga, pistes falses i un bon cop d’efecte […]

Click here to read more »

“Los condenados”: Isaki ataca de nou ***

Comentari cinèfil: Ja fa temps que Catalunya s’ha convertit en el territori que millor explora les combinacions entre el documental i la ficció. Jordà i Guerín són dos noms de referència. I el més jovenet de la colla és Isaki Lacuesta. Tant "Cravan vs Cravan" com "La leyenda del tiempo" (les seves pel.lícules anteriors) són dos magnífics experiments. Ara, amb "Los condenados", Lacuesta […]

Click here to read more »

“2012”: No és tan dolenta ***

Comentari cinèfil: El cinema de catàstrofes va triomfar als anys 70 amb "La aventura del Poseidón" (la meva favorita), "Terremoto" (recordo que els seients es movien quan es va estrenar) i "El coloso en llamas". Roland Emmerich ("Independence day", "El día de mañana") ha renovat el gènere. No sé si per a bé o per a mal. […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »