El cine del Picó

“Capitalismo: una historia de amor”: Es queda a mig camí ***

 

Comentari cinèfil: Si el documental és un gènere que viu una època daurada en part és per "culpa" de Michael Moore. Des de "Bowling for Columbine" fins a "Sicko", aquest senyor grassonet i amb gorra de bèisbol ens ha ensenyat que el documental també pot ser un espectacle cinematogràfic.

El capitalisme és el culpable: Aquesta vegada la víctima de Moore és el capitalisme. El tema, com era previsible, és massa genèric i la pel.lícula (sempre interessant i divertida) no acaba de concretar res. Que no hi ha un pam de net a la Casablanca i a Wal Street era previsible, però aquesta vegada Moore ens ofereix poca informació novedosa.

No seré jo qui critiqui a l’amic Michael: Efectivament… Michael Moore em cau molt bé. Però li hem de demanar una mica més. Corre el perill de caure en l’autocomplaença.

Argument en dues línies: La crisi econòmica explicada a través d’imatges d’arxiu, entrevistes diverses i el seu xou habitual.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

 



Leave a Reply