El cine del Picó

“Un tipo serio”: Nova decepció dels Coen *

 

Comentari cinèfil: Alguns títols dels germans Coen m’han agradat (i fins i tot entusiasmat). Estic pensant en "Fargo" o "El hombre que nunca estuvo allí". Però la gran majoria de les seves pel.lícules m’avorreixen profundament. "Un tipo serio" forma part d’aquest grup. Em vaig clapar en el minut 56. I només em va despertar el cop del colze de la meva acompanyant.

He de fumar-me alguna cosa?: Els personatges d’"Un tipo serio" tornen a ser tan excèntrics, estranys i estúpids que és impossible que jo pugui connectar amb ells. M’estic plantejant seriosament fumar-me alguna substància abans de veure la propera pel.lícula dels Coen. Sense anestèsia, l’experiència és molt decebedora.

Una comèdia que no fa riure: Jo no vaig riure en tota la pel.lícula. Ja sé que sóc una mica especial, però em va resultar reconfortant que la majoria de la platea també contemplés la pel.lícula en un rigorós silenci. L’aspecte que més em va interessar és el retrat claustrofòbic i endogàmic que els Coen fan d’una comunitat jueva.

Argument en dues línies: La història d’un professor gris, casat i amb fills. Un dia, la seva dona li diu que té un amant i que ha de marxar de casa.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply