El cine del Picó

“Los condenados”: Isaki ataca de nou ***

Comentari cinèfil: Ja fa temps que Catalunya s’ha convertit en el territori que millor explora les combinacions entre el documental i la ficció. Jordà i Guerín són dos noms de referència. I el més jovenet de la colla és Isaki Lacuesta. Tant "Cravan vs Cravan" com "La leyenda del tiempo" (les seves pel.lícules anteriors) són dos magnífics experiments. Ara, amb "Los condenados", Lacuesta ataca de nou. I ataca bé.

Ficció o documental? Aparentment, "Los condenados" és una història de ficció, però als 5 minuts ja tens la percepció que estàs veient un documental creatiu. És màgia potàgia? No! És el talent del director.

Jo volia més acció. El director, no: Si Lacuesta hagués volgut fer una pel·lícula política l’hagués titulat "Los desaparecidos". El títol, en canvi, fa referència a l’angoixa d’uns personatges condemnats a patir. Jo també vaig patir una mica perquè em vaig quedar amb les ganes de saber més coses d’aquests personatges amargats. Jo volia més acció. Suposo que Lacuesta em diria que si vull acció me’n vagi a veure "2012". 

L’argument en poques línies: Alguns lectors m’han comentat que inclogui en les meves crítiques un breu resum de l’argument per saber de què va cada pel·lícula. Doncs, som-hi. Diversos personatges realitzen una operació arqueològica en una selva amb l’objectiu de trobar el cos d’un antic guerriller que va ser assassinat.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply