El cine del Picó

“Pa negre”: M’ha recordat “El espíritu de la colmena” ***

Comentari cinèfil: Agustí Villaronga sempre m’ha interessat. El seu cinema és fosc i violent, però també trencador i creatiu. Només cal veure "Tras el cristal" i "Aro Tolbukhin". "Pa negre", sense ser rodona, continua demostrant que Villaronga és un dels grans del cinema català.

Poti-poti de gèneres: La pel.lícula és una intel.ligent barreja de gèneres (thriller, fantasmes, política, melodrama…). M’ha recordat ‘"El laberinto del fauno" i, especialment, "El espíritu de la colmena". L’únic problema és que la història atabala per l’enorme quantitat de temes que hi apareixen. En sortir de la sala he necessitat un Gelocatil.

Secrets i mentides: Tots els personatges (guanyadors i perdedors de la guerra) tenen coses per amagar. Al costat de la brutal repressió franquista hi trobem una pila de secrets i mentides. El pobre nen protagonista va de bòlit.

Argument en dues línies: Any 1944. Un nen troba dos cadàvers. Les autoritats acusen el seu pare (un exrepublicà) de ser-ne el responsable.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply