El cine del Picó

Archive for the '*** No he perdut el temps' Category

“Nowhere boy”: Visca John Lennon (i Paul també) ***

Comentari cinèfil: Amb “Nowhere boy” m’ha passat el mateix que amb “Coco” (la biografia de Coco Chanel estrenada fa un any). La pel.li acaba quan realment comença la part més apassionant del personatge. En aquest cas, el “the end” apareix quan el jovenet John Lennon i la resta de Beatles marxen a Hamburg a provar […]

Click here to read more »

“Sin identidad”: Magnífic “thriller”… d’un director català ***

Comentari cinèfil: Jaume Collet-Serra em va sorprende de manera molt positiva amb “La huérfana”, aquella història d’una “nena” assassina. Amb “Sin identidad” ens torna a demostar que és un magnífic director de “thrillers” psicològics. Llàstima que en la seva carrera tingui una taca important: “Gooool 2”. Era una pel.lícula de futbol dedicada al Real Madrid. Jaume, […]

Click here to read more »

“No mires atrás”: Un “thriller” molt tranquil ***

Comentari cinèfil: Comparat amb els "thrillers" americans farcits de persecucions, trets a dojo, assassins sàdics, polícies violents, sang i fetge i no sé quantes coses més, aquest "thriller" és d’un minimalisme fantàstic. Només hi ha un mort. En aquest cas, una morta. I res més. Ni sang, ni trets, ni res de res. Com a molt, un gos que […]

Click here to read more »

“Potiche”: Quina llàstima que no fos un musical ***

Comentari cinèfil. François Ozon va dirigir una joia de pel.lícula que es deia "8 mujeres". Era un "thriller", però quan menys t’ho esperaves les protagonistes (Deneuve, Huppert, Ardant, Béart…) es posaven a cantar. Apotèsic. "Pastiche" hagués millorat molt si hagués utilitzat la mateixa fórmula. Distreta, però tova: "Pastiche" és una comèdia simpàtica i kitsch, però tova. […]

Click here to read more »

“El mundo según Barney”: Les dones de Barney salven la pel.li ***

Comentari cinèfil: Barney és un personatge més o menys inventat. La pel.lícula repassa la seva biografia: la feina que fa a la tele, els casaments, els divorcis, els funerals. Posats a escollir, em quedo amb les biografies "reals": Beethoven, Picasso, Van Gogh, Harvey Milk, Tucker o el matemàtic d’"Una ment meravellosa"… Són igual de distretes, però almenys fas cultureta. Barney […]

Click here to read more »

“Enredados”: Un conte de fades ***

Comentari cinèfil: "Enredados" es un producte Disney que es desmarca de les pel.lícules de Pixar i aposta pels esquemes més clàssics (contes de fades, prínceps i princeses…). Tot i així, no estem parlant d’una pel.lícula carca o ensucrada. Jo m’ho he passat molt bé. Una cosa que no m’ha agradat: No estaria gens malament que el concepte […]

Click here to read more »

“Valor de ley”: Western amb nena ***

Comentari cinèfil: Amb els Germans Coen he tingut una relació d’amor-odi. Les primeres pel.lícules em van encantar, però les últimes són una ximpleria. "Valor de ley" m’ha semblat més sòlida i coherent que els bodrios "Un tipo serio" o "Quemar después de leer". Però continuo enyorant els Coen de "Muerte entre las flores" i "Fargo". Un western […]

Click here to read more »

“Animal kingdom”: Un família molt animal ***

Comentari cinèfil: El festival de Sundance, fundat per Robert Redford, és el més prestigiós pel que fa al cinema independent. D’aquest festival han sortit grans títols com "Sexo, mentiras y cintas de vídeo", "María, llena eres de gracia" o "Precious". La pel.li guanyadora de l’última edició va ser "Animal Kingdom". Millor tarjeta de presentació, impossible. Una pel.li que […]

Click here to read more »

“También la lluvia”: 500 anys d’explotació ***

Comentari cinèfil: Icíar Bollaín és la gran directora del cinema social. Totes les seves pel.lícules són compromeses i honestes: "Flores de otro mundo", "Te doy mis ojos", "Mataharis"… Amb "También la lluvia", la bona ratxa continua. Aquesta dona és un tresor. De Colom a les multinacionals: "También la lluvia" són dues pel.lícules en una. I les dues molt dramàtiques. Bollaín […]

Click here to read more »

“Los viajes de Gulliver”: Gulliver sí, Jack Black no ***

Comentari cinèfil: Jack Black és un dels grans còmics de Hollywood ("Amor ciego", "Escuela de rock", "Una guerra muy perra"). El seu humor és ximple… gairebé estúpid, en la línia de les comèdies que tant detesto ("Superfumados", "Supersalidos", "Virgen a los 40"). "Los viajes de Gulliver" m’ha agradat, malgrat la presència de Jack Black i el seu llenguatge de P3 (tot és "guay", […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »