El cine del Picó

“También la lluvia”: 500 anys d’explotació ***

Comentari cinèfil: Icíar Bollaín és la gran directora del cinema social. Totes les seves pel.lícules són compromeses i honestes: "Flores de otro mundo", "Te doy mis ojos", "Mataharis"… Amb "También la lluvia", la bona ratxa continua. Aquesta dona és un tresor.

De Colom a les multinacionals: "También la lluvia" són dues pel.lícules en una. I les dues molt dramàtiques. Bollaín ens relata la colonització i el genocidi dels indígenes quan Colom arriba a Amèrica. 500 anys després, els indígenes continuen explotats i humiliats. Aquest cop, per un govern i unes multinacionals que privatitzen l’aigua (un cas real). Pobre gent.

La tercera història és la més fluixa: La pel.li té encara una tercera història: el comportament i les actituds de l’equip artístic que està rodant la pel.lícula a Bolívia. Aquesta és la part més fluixa. No acabo d’entendre que el personatge que interpreta Luis Tosar (un explotador insensible) es torni de cop i volta l’ésser més humanitari del món. No m’ho crec.

Argument en poques línies: Any 2000. Un director i un productor roden una pel.li a Bolívia sobre la conquesta espanyola d’Amèrica. Paral.lelament, esclata la guerra de l’aigua.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply