Comentari cinèfil: Almodóvar ha barrejat com ningú melodrama i comèdia. I ha tingut l’habilitat de convertir les situacions més quotidianes en moments apoteòsics. Les meves pel.lis preferides són “¿Qué he hecho yo…?”, “Mujeres al borde…” i “Volver”. Aquesta és la més dura i desagradable que recordo. He trobat a faltar aquella “chispa manchega”. I a […]

Comentari cinèfil: “Manuale de amore 3” són tres històries independents. La primera m’ha recordat “Bienvenidos al norte” (un home que arriba a un poble estrany i finalment s’enamora de la seva gent). La segona és una nova versió d’”Atracción fatal” (una dona que assetja). I la tercera podria ser un “remake” d’”Els ponts de Madison” […]

  Comentari cinèfil: La publicitat destaca -com si fos un mèrit!- que els productors d’aquesta pel.li són els responsables de nyaps infumables com “Supersalidos” i “Virgen a los 40” (pel.lis escatològiques d’humor pla). “La boda de mi mejor amiga”, sortosament, aposta per un humor més intel.ligent i només té una escena escatològica (les noies protagonistes vomiten […]

  Comentari cinèfil: La pel.lícula és un estrany poti-poti. És una història d’espionatge com “La vida dels altres”. També és una denúncia de la dictadura argentina com “La historia oficial”. Però bàsicament és una reflexió sobre l’ensenyament totalitari. He trobat a faltar, això sí, el professor John Keating (Robin Wiiliams a “El club dels poetes morts”). Minimalista i claustrofòbica: […]

Comentari cinèfil: “El planeta de los simios” (1968) és una de les poques pel.lícules de ciència ficció que tothom ha vist i que a tothom li agrada. Una estranya unanimitat. Aprofitant l’èxit se’n van fer dues seqüeles molt discretes: “Regreso al planeta de los simios”  (1970) i “Huida del planeta de los simios” (1971). Tim Burton també […]

Comentari cinèfil: Recordeu “Tarzán en Nueva York”? El pobre Johnny Weissmuller quedava impactat amb els gratacels i la vida accelerada de la gran ciutat. “Els barrufets” és exactament el mateix.  Els guionistes no s’han trencat el cap. Per cert, el director de la pel.lícula de Tarzán era el gran Richard Thorpe. Té el mateix cognom que un […]

Comentari cinèfil: Dues coses. 1.- Sempre és saludable veure una pel.lícula de Bulgària. “El mundo es grande” és la producció búlgara més important del segle XXI. 2.- Últimament he vist un grapat de pel.lis que ens mostren la relació entre un pare i un fill. En aquest cas hi tenim la relació entre un avi i un […]

Comentari cinèfil: Les comèdies eròtiques i esbojarrades de Francesc Bellmunt eren tot un esdeveniment als anys 80. La gent feia cua per veure “La quinta del porro”, “Pa d’àngel”, “La ràdio folla” o “Un parell d’ous”. Aquell estil de fer cinema, que Ventura Pons va adoptar en algunes de les seves primeres produccions, va morir a principis dels 90. […]

Comentari cinèfil: Repassem la filmografia de Thomas Vinterberg. “Celebració” (fantàstic retrat de la hipocresia familiar) era una obra mestra. “Querida Wendy” ja no em va entusiasmar tant. I “Submarino” (un drama insoportable) em va deixar deprimit 3 dies. “Cuando un hombre vuelve a casa”, sortosament, és cosina-germana de “Celebració”. Visca! L’espectador ha de tenir paciència: Els primers 30 […]

Comentari cinèfil: El cinema sempre ha sentit fascinació per un dinar o un sopar d’amics i familiars. La trobada pot ser surrealisa (“El ángel exterminador”, de Buñuel), entranyable (“Los amigos de Peter”), cruel (“Celebración”), àcida (“La cena de los idiotas”) o inofensiva (si porta el segell de Hollywood). “Cena de amigos”  és, segons el moment, entranyable, àcida i […]