Comentari cinèfil: Dues coses. 1.- Sempre és saludable veure una pel.lícula de Bulgària. “El mundo es grande” és la producció búlgara més important del segle XXI. 2.- Últimament he vist un grapat de pel.lis que ens mostren la relació entre un pare i un fill. En aquest cas hi tenim la relació entre un avi i un nét. Fantàstic!

Paral.lelismes amb “La prima cosa bella”: L’eufòria que em va provocar la pel.li italiana encara no m’ha desaparegut. Com vaig disfrutar! “El mundo es grande” també ens explica la història d’una família durant 30-40 anys. Però amb menys ritme i amb un excés de sentimentalisme ensucrat. Llàstima.

Crítica a la dictadura comunista i a la “democràcia” italiana: La família protagonista fuig de la dictadura búlgara i demana asil polític a Itàlia. Aquests són els millors moments de la pel.li. No sabem què és més terrorífic: la dictadura comunista o la “democràcia” italiana.

Extraordinari Miki Manojlovic: Era el pare a “Cirkus Columbia” (encara en cartell) i aquí és l’avi. Quin actor, sisplau! És una bèstia. També el vam veure, ja fa anys, a  “Papa está en viaje de negocios”, títol inoblidable de Kusturica.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

Tweet