El cine del Picó

Archive for the '** M’esperava més' Category

“La última estación”: Tolstoi es mereixia més **

Comentari cinèfil: El millor de la pel.lícula, de llarg, és l’actuació de Helen Mirren (és la dona de Tolstoi). Aquesta actriu millora amb els anys. Els seus treballs més recents, "The queen", "La sombra de un secuestro" i "Las chicas del calendario", m’han semblat fantàstics. Hellen forever. Una biografia de pa sucat amb oli: Qui estigui interessat […]

Click here to read more »

“Rabia”: Dura 90 minuts i es fa llarga **

Comentari cinèfil: "Rabia" forma part d’aquest grup de pel.lícules que comencen molt bé (30 primers minuts apassionants), però que després es desinflen com una crispeta a la boca. Últimament n’he vist un grapat d’aquest perfil: "En concierto", "El mal ajeno", "Shutter island"…  La idea era bona: El plantejament de la pel.lícula és interessant i inquietant. Un immigrant assassina el seu capatàs. […]

Click here to read more »

“Rosa y negro”: Sembla un gag d’El Molino **

Comentari cinèfil: Estava repassant comèdies franceses dels últims anys que m’han agradat. La majoria són àcides i intel.ligents ("El erizo", "La cena de los idiotas", "Odette", "¿Por qué las mujeres siempre queremos más?". També em passen pel cap les comèdies esbojarrades (i una mica ridícules) de Louis de Funes i Jean Reno. Aquestes no m’interessen gens. "Rosa y negro" […]

Click here to read more »

“ESO”: No és pitjor que el terror americà **

Comentari cinèfil: És cert que "ESO", de producció catalana, no aporta res de nou al gènere de terror, ja que utilitza recursos molt trillats: fantasmes de nens, adolescents imprudents, edifici gòtic, túnel del terror, un so exagerat, etc, etc. Però "ESO" no m’ha semblat pitjor que moltes de les pel.lícules de terror que ens arriben d’Estats Units i Asia. Terror en català? Sí […]

Click here to read more »

“Las viudas de los jueves”: Tot és tan convencional **

Comentari cinèfil: Si en una pel.lícula pots comptar amb quatre dels grans actors del cinema espanyol-argentí (Juan Diego Botto, Leonardo Sbaraglia, Ernesto Alterio i Pablo Echarri), home, t’has de lluir i fer un "películón". I si a més a més el director és el sempre interessant Marcelo Piñeyro ("Kamchatka", "El método"), home, ha de sortir un "peliculón" multiplicat per dos. Per desgràcia, […]

Click here to read more »

“El mal ajeno”: Per què us compliqueu tant la vida? **

Comentari cinèfil: Agafem unes gotes de Shyamalan. Hi afegim dues cullerades de l’Amenábar de la primera època ("Abre los ojos", "Los otros"). I ho servim com si fos un episodi d’"Hospital central". I ves per on… ja tenim "El mal ajeno". M’he perdut, ho sento: La pel.lícula comença de manera esperançadora. Serà un Shyamalan a l’espanyola? Doncs […]

Click here to read more »

“Medidas extraordinarias”: Tot és molt pobre **

Comentari cinèfil: La relació entre el cinema i les malalties ha estat sempre molt estreta. Alguns dels meus títols preferits són "L’home elefant" (neurofibromatosi), "Mi vida sin mí" (malaltia terminal) o "Hilary and Jackie" (esclerosi). Sense oblidar, naturalment, les grans pel.lícules sobre malalties mentals ("Alguien voló sobre el nido del cuco", "La taronja mecànica", "Psicosis", "Repulsión"…). "Medidas extraordinarias" […]

Click here to read more »

“El concierto”: Bona idea, guió desafinat **

Comentari cinèfil: El director d’aquesta pel.lícula, Radu Mihaileanu, és el responsable d’"El tren de la vida" (1998), una original tragicomèdia en la que un grup de jueus fabricaven un tren i es feien passar per nazis. Doncs bé, Mihaileanu ha tornat a apostar per la farsa. La idea d’"El concierto" és bona, però el guió desafina. L’inici promet, però després…: La primera mitja hora d’"El concierto" és prometedora. […]

Click here to read more »

“Shutter island”: Scorsese fa figa **

Comentari cinèfil: Tot i que Martin Scorsese és un dels grans directors del cinema contemporani, la seva filmografia és irregular. Les seves obres mestres ("Taxi driver", "Toro salvaje") es barregen amb excel.lents títols comercials ("Uno de los nuestros", "Infiltrados", "La edad de la inocencia") i decepcions importants ("El tren de Berta", "El aviador", "Al límite", "Gangs of New York"). Per desgràcia, "Shutter […]

Click here to read more »

“Invictus”: Sobredosi d’emocions fàcils **

Comentari cinèfil: No poso en dubte que Clint Eastwood és l’últim director "clàssic" de Hollywood. Però no comparteixo l’opinió dels que afirmen que les seves pel.lícules tendeixen a l’emoció fàcil. "Sense perdó" o "Mystic river", per esmentar dos dels seus títols més aplaudits, em van semblar dues històries contundents i honestes, A "Invictus", Eastwood ens vol fer plorar des del […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »