El cine del Picó

“Invictus”: Sobredosi d’emocions fàcils **

Comentari cinèfil: No poso en dubte que Clint Eastwood és l’últim director "clàssic" de Hollywood. Però no comparteixo l’opinió dels que afirmen que les seves pel.lícules tendeixen a l’emoció fàcil. "Sense perdó" o "Mystic river", per esmentar dos dels seus títols més aplaudits, em van semblar dues històries contundents i honestes, A "Invictus", Eastwood ens vol fer plorar des del primer minut amb una sobredosi de sentimentalisme. Els directors clàssics no ho aprovarien.

El rugbi s’apodera de tot: En els primers 40-50 minuts, el rugbi no és el més important. Fantàstic. El tema clau és l’arribada al poder de Nelson Mandela i el seu tarannà (excessivament) reconciliador. Quan el rugbi agafa protagonisme, la història perd interès. Suposo que a Sudàfrica o a Nova Zelanda, països on aquest esport és el rei, s’hauran divertit una mica més.

Morgan Mandela: Malgrat que la pel.lícula ens presenta a un Mandels només interessart pel rugbi (quina pena que el cinema de vegades és tan curt de gambals), he de reconèixer que l’actuació de Morgan Freeman es rodona. Es mereix el meu aplaudiment… i un Oscar.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)   



Leave a Reply