Comentari cinèfil: El cinema de terror fet a l’estat espanyol ens ha deixat títols brillants en els últims anys: "El orfanato", "REC", "La huérfana". Però no totes les pel.lícules són rodones. "La otra hija", de Luis Berdejo, intenta ser "El resplandor" (família en crisi, bogeria, lloc aïllat). Només ho intenta. És una pel.lícula de terror: He llegit a moltes webs que […]

Comentari cinèfil: El "problema" de Fernando León de Aranoa és que ha dirigit títols memorables com "Los lunes al sol" i "Princesas". Amb aquest currículum, "Amador" m’ha semblat la seva pel.lícula més fluixa. Fernando, espavila! Un personatge poc creïble: Tota la història gira al voltant de Marcela, una noia peruana amb problemes econòmics. Les seves actituds són desconcertants. […]

Comentari cinèfil: "Come reza ama" no és una pel.lícula. En són 10. O més. Agafem una mica de "La boda del Monzón", "Vacaciones en Roma", "El lago azul", "Memorias de África", "Bridget Jones", etc, etc… i tindrem "Come reza ama". La pel.lícula és com un bombó estafa: preciós embolcall, gust insípid. La crisi del cinema americà: Hi tenim paisatges exòtics […]

Comentari cinèfil: Recordeu "Kill Bill"? Uma Thurman era enterrada en una caixa de morts. I s’escapava! "Burried" és exactament això, però l’escena dura 90 minuts. Em quedo mil vegades amb "Kill Bill". Hagués estat un gran curtmetratge: La pel.li no s’acaba mai. Els 90 minuts es desenvolupen en una caixa de morts. El protagonista només té un mòbil i un […]

Comentari cinèfil: Thomas Vinterberg és un dels pares del moviment Dogma. Ja saben, pel.lis sense decorats, sense música, rodades de dia i amb la càmera a l’espatlla (que provoca una profunda sensació de mareig). La seva gran pel.lícula és "Celebración", una atrevida crítica de la hipocresia familar (un tema que m’encanta). "Submarino" no és Dogma (sortosament) ni atrevida (dissortadament). […]

Comentari cinèfil: Jean Becker sempre fa un cinema elegant i amable. Sento devoció per "La fortuna de vivir" (preciós retrat de personatges perdedors, però molt vitalistes) i "Dejad de quererme" (emotiva història d’un home que vol trencar amb els seus amics i família). "Mis tardes con Margueritte" és tan entranyable com les anteriors, però és toveta i inofensiva. Oooooh! Depardieu fa de ximplet: Aquesta vegada […]

Comentari cinèfil: François Ozon em sembla un dels directors més interessants del cinema francès. Em van encantar títols com "Bajo la arena", "Swimming pool" i especialment "Ocho mujeres". Però últimament fa figa. "Mi refugio" és un bon exemple d’aquesta preocupant decadència. Què ens volia explicar el director?: La història comença potent. Una drogoaddicta espera un nadó de la seva parella, […]

Comentari cinèfil: Hollywood ha defensat sempre el model convencional de "la familia unida jamás será vencida". Sortosament, també s’han fet pel.lícules que demostren que la "família feliç" és un niu d’hipocresia i enganys (des d’"Happiness" a "American beauty"). La que avui ens ocupa va en aquesta línia (sempre saludable), però és queda a mig camí. Només hi falta Chanquete: Estiu de 1966. L’acció […]

Comentari cinèfil: La fredor, l’austeritat i la calma tensa de la pel.lícula m’han fet pensar en Bergman i en la "nouvelle vague". Em quedo amb aquell cinema innovador. "Entre nosotros" m’ha semblat avorrida. Molt avorrida. Esperes i esperes, i no passa res: El retrat de la parella protagonista (noi ensopit i noia nerviosa) resulta atractiu al principi pel seu realisme. Als 15 minuts, […]

Comentari cinèfil: Recorden "La vida de nadie"? Era una pel.lícula que també explicava la història real d’una mentida (el tarannà d’un executiu que en realitat no tenia feina). Doncs bé, la pel.li de José Coronado em va agradar molt més que "La chica del tren". Techiné no concreta: El problema de Techiné és que vol tocar […]