El cine del Picó

“Submarino”: Cada 5 minuts una desgràcia **

Comentari cinèfil: Thomas Vinterberg és un dels pares del moviment Dogma. Ja saben, pel.lis sense decorats, sense música, rodades de dia i amb la càmera a l’espatlla (que provoca una profunda sensació de mareig). La seva gran pel.lícula és "Celebración", una atrevida crítica de la hipocresia familar (un tema que m’encanta). "Submarino" no és Dogma (sortosament) ni atrevida (dissortadament).

Una pila de desgràcies: "Submarino" és el títol més pessimista i tètric de la temporada. Tot són desgràcies. L’inici ja és terrible. Veiem la mort d’un nadó perquè la mare (alcohòlica) no té cura d’ell. Després d’això, el festival continua: droga, violència, assassinats, presons… cada 5 minuts tenim una desgràcia. Vinterberg… t’has passat tres pobles! 

110 minuts de patiment: Si el director volia explicar-nos que la vida pot ser un excrement… ho ha aconseguit. "Submarino" són 110 minuts de patiment non-stop. Visca els Germans Marx!

Argument en dues línies: Dos germans, marcats per un trauma infantil, s’han convertit en inadaptats socials. Un és violent; l’altre, addicte a l’heroïna.

Puntuació: ** Dues estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply