El cine del Picó

“Lope”: Cinema carrincló *

Comentari cinèfil: Les pel.lícules espanyoles ambientades en èpoques llunyanes són, en general, carques i avorrides. La llista de títols que m’han provocat atacs de nyonya és llarga: "Juana la Loca", "Alastriste", "Agora" o "La conjura del Escorial". "Lope" és una de les pitjors que he vist. És cinema carrincló en estat pur.

No m’ha agradat res: Ni la interpretació dels actors (només Juan Diego), ni les escenes d’amor-sexe (de pacotilla), ni els diàlegs (en alguns moments ridículs), ni el personatge de Lope de Vega (que sembla Cyrano de Bergerac)… res no m’ha agradat. Ah! I una altra cosa important. Els actors no vocalitzen i per tant no se’ls entén.

Final decebedor: Els títols de crèdit finals expliquen que Lope de Vega va tenir 14 fills. L’espectador es queda amb les ganes de saber amb qui els va tenir. Amb Leonor Watling, amb Pilar López de Ayalas o amb altres dones? Quina estafa!

Argument en dues línies: La pel.lícula ens descriu els primers anys de l’escriptor i poeta Lope de Vega, enamorat de dues dones.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply