Comentari cinèfil: La història d’"El mejor" no és original. És una barreja d’"Antichrist" o "En la habitación del hijo" (pel.lícules que parlen de la mort d’un fill i del dolor dels pares) i "Juno" (nena adolescent que queda embarassada). Entre el kleenex i el somriure: La pel.lícula sap combinar el drama-drama (la mort del fill, la bogeria de la […]

  Comentari cinèfil: M’encanten les pel.lícules de zombis. Entre les meves favorites, la de George Romero, naturalment, "Re-animator", "Braindead", "Amanecer de los muertos" i "Rec". Aquesta, per desgràcia, no m’ha convençut. Jo volia més gags: La pel.lícula forma part d’aquesta nova (i estranya) generació de comèdies americanes que es fonamenten en l’acudit fàcil, l’estupidesa dels personatges i en la reivindicació del "caca, […]

  Comentari cinèfil: Després de veure’l interpretar en els últims temps tantes comèdies de pacotilla és tot un plaer que Robert De Niro ens torni a oferir una actuació amb cara i ulls. Tot és molt tou: La pel.lícula retrata algunes interioritats del món de Hollywood. Però falta mala bava. No pot ser que dos dels grans temes de la història siguin: 1.- […]

  Comentari cinèfil: El cinema francès, que sempre m’interessa i gairebé sempre m’agrada, ens ha deixat aquest any uns quants títols interessants (per no dir magnífics): "La clase", "Bienvenidos al norte", "Las horas del verano" o "El erizo". Aquesta, per desgràcia, és la pitjor del 2009. Ho sento. El títol ja enganya: Ja m’estranyava a mi […]

  Avís a l’espectador: Els primers 30 minuts són absolutament ensopits. Un cop passada aquesta terrible prova de foc… la pel.lícula és encantadora. No cal córrer, doncs, per arribar puntual a la projecció. Comentari cinèfil: "El erizo" és un producte cent per cent francès. Chabrol i "Amélie" són les seves fonts d’inspiració. La nena que volia ser […]

  Comentari cinèfil: El cartell de la pel.lícula reprodueix aquesta frase: "La versió de "Teléfono rojo. ¿Volamos hacia Moscu?" de la nostra època". I es queden tan amples. No hi ha color. La de Kubrick era molt millor. Per què tots els personatges són graciosos? Una cosa que no entenc. Tots els personatges (polítics, militars, caps de […]

  Comentari cinèfil: "Historias mínimas" i "Bombón, el perro" són dues perles del cinema argentí. El seu director, Carlos Sorin, es caracteritza per un estil minimalista, pictòric, amb personatges intranscendents i actors no professionals. "La ventana" també és això. Però tinc la sensació que Sorin s’ha quedat encallat. Li podem demanar molt més! Comença bé, […]

Comentari cinèfil: M’encanten les pel.lícules que descriuen la sempre complicada personalitat d’un assassí (sigui real o de ficció). Aquest ha estat un tema recurrent en la història del cinema. Alguns dels meus "ídols" són Norman Bates, Henry (el del "retrat d’un assassí"), M, el vampir de Dusseldorf i Hannibal Lecter. En el cas que ens ocupa, però, no […]

  Comentari cinèfil: No entenc com un director que ha realitzat magnífiques pel·lícules (l’oscaritzada "American beauty", "Camino a la perdición" o fins i tot "Revolutionay road"") estreni aquest nyap farcit d’acudits "made in Jim Carrey" i personatges extrets de la galeria dels horrors. Queda clar que m’he avorrit/indignat? Frikilàndia: Tots els secundaris que desfilen per la pel.lícula són tan lamentables que en alguns […]

Comentari cinèfil 1: Ken Loach, el gran director del cinema progressista i dels drames socials, ens sorprèn per primer cop amb una bona dosi d’humor. La pel.lícula no és una comèdia dels Germans Marx, però provoca somriures i riallades. És un magnífic recurs per pair les nombroses desgràcies de la història. Comentari cinèfil 2: Els futbolistes i el cinema no han tingut una relació […]