El cine del Picó

“El erizo”: “Aquí no hay quien viva” ****

 

Avís a l’espectador: Els primers 30 minuts són absolutament ensopits. Un cop passada aquesta terrible prova de foc… la pel.lícula és encantadora. No cal córrer, doncs, per arribar puntual a la projecció.

Comentari cinèfil: "El erizo" és un producte cent per cent francès. Chabrol i "Amélie" són les seves fonts d’inspiració.

La nena que volia ser portera: Sempre em queixo que els directors actuals només saben emocionar a base de brutals cops d’efecte: tràgiques morts, malalties terminals, violència extrema… En aquest cas, m’he emocionat amb la història de dos personatges senzills i solitaris: la portera d’una finca ("lletja, grossa i malhumorada", així es defineix) i una nena d’11 anys amb una intel.ligència superior i un pla que només coneix ella. La noieta, per cert, anunciarà públicament que de gran vol ser portera.

La vida et dóna sorpreses: Especialment vibrant és el moment en què el veí japonès convida a sopar a la portera. Ella no s’ho creu. Fa anys que ningú no la convida a res.

Argument en dues línies: En un edifici luxós de París conviuen diversos veins sota l’atenta mirada d’una portera (que no és Fernando Tejero).

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

 



Leave a Reply