El cine del Picó

“La ventana”: Història molt mínima **

 

Comentari cinèfil: "Historias mínimas" i "Bombón, el perro" són dues perles del cinema argentí. El seu director, Carlos Sorin, es caracteritza per un estil minimalista, pictòric, amb personatges intranscendents i actors no professionals. "La ventana" també és això. Però tinc la sensació que Sorin s’ha quedat encallat. Li podem demanar molt més!

Comença bé, però…: Els primers 30 minuts són esperançadors: un avi rondinaire, una preciosa casa de camp, uns paisatges coloristes, un home que afina un piano… Ooooooooh, quina pau! Però la història (si és que hi ha una història) s’atura i el personatge central, com el piano, comença a desafinar.

Un avi poc entranyable: Un dels problemes greus de la pel.lícula és que l’avi protagonista, malalt del cor, no connecta amb l’espectador. De fet, Sorin el defineix com "un vell cabró i arrogant". No anem bé.

Argument en dues línies: Un home d’uns 80 anys, amb una salut molt delicada, espera l’arribada del seu fill.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply