El cine del Picó

Author Archive

«Las viudas de los jueves»: Tot és tan convencional **

Comentari cinèfil: Si en una pel.lícula pots comptar amb quatre dels grans actors del cinema espanyol-argentí (Juan Diego Botto, Leonardo Sbaraglia, Ernesto Alterio i Pablo Echarri), home, t’has de lluir i fer un "películón". I si a més a més el director és el sempre interessant Marcelo Piñeyro ("Kamchatka", "El método"), home, ha de sortir un "peliculón" multiplicat per dos. Per desgràcia, […]

Click here to read more »

«Lourdes»: El miracle és no adormir-se *

Comentari cinèfil: La directora de la pel.lícula va manifestar, després de guanyar un premi a Sevilla, que "Lourdes" no estava ni a favor ni en contra dels miracles. És a dir, ni carn ni peix, ni chicha ni limoná. Estimada directora, si vols fer cinema amb credibilitat t’has de mullar. Et recomano una magnífica pel.lícula que també parla […]

Click here to read more »

«El escritor»: Senzillament… un bon Polanski ***

Comentari cinèfil: Polanski és un mestre dels "thrillers" inquietants. La seva filmografia està farcida de pel.lícules taquicàrdiques: "La semilla del diablo", "El pianista", "Chinatown" i fins i tot "Frenético". Si fem comparacions, "El escritor" és, senzillament, una bona pel.lícula. Millor la forma que el fons: Polanski ha rodat un "thriller" trepidant amb només un parell d’escenaris: una illa […]

Click here to read more »

«Ajami»: Un «thriller» amb israelians i palestins ***

Comentari cinèfil: "Ajami" és una barreja de "Ciudad de Dios" + "Gomorra" + "Pulp Fiction". Ha estat nominada a l’Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa (que finalment va guanyar "El secreto de sus ojos"). Un "thriller" txocant: Tot i que la pel.lícula està ambientada en un barri israelià on hi conviuen cristians, jueus […]

Click here to read more »

«El mal ajeno»: Per què us compliqueu tant la vida? **

Comentari cinèfil: Agafem unes gotes de Shyamalan. Hi afegim dues cullerades de l’Amenábar de la primera època ("Abre los ojos", "Los otros"). I ho servim com si fos un episodi d’"Hospital central". I ves per on… ja tenim "El mal ajeno". M’he perdut, ho sento: La pel.lícula comença de manera esperançadora. Serà un Shyamalan a l’espanyola? Doncs […]

Click here to read more »

«Brothers»: Ara una nàusea, ara una plorera *

Comentari cinèfil: La història d’aquesta pel.lícula l’hem vista mil vegades a la pantalla. Noi enamorat de noia se’n va a la guerra. L’exèrcit el dóna per mort després d’una acció sagnant. Noia vídua (amb dues filles) es queda ben fotuda. El noi tenia germà. Noia i germà s’aproximen sentimentalment. Pero el noi no havia mort i torna a […]

Click here to read more »

El rànquing d’Alfred Picó (març 2010)

Puntuació de les pel·lícules que encara es poden veure: **** La cinta blanca **** Precious **** Nine **** El erizo **** Celda 211 **** Cerezos en flor (reposició) *** Un profeta *** An education *** Tres dies amb la família (reposició) *** Tiana y el sapo *** Nacidas para sufrir *** Up in the air […]

Click here to read more »

«Acantilado rojo»: Molta guerra, molt avorriment *

 Comentari cinèfil: Molts calés, molts efectes especials, molts figurants, molta sang, molts morts… però també molt avorriment. Amb "Acantilado rojo" m’ha passat com amb "Mision imposible 2" o "Windtalkers", els títols més coneguts de John Woo. És un cinema tan espectacular com avorrit. Els primers 50 minuts són infumables: L’espectador es fa un embolic entre Cao Cao, Liu Bei, Guan […]

Click here to read more »

«Medidas extraordinarias»: Tot és molt pobre **

Comentari cinèfil: La relació entre el cinema i les malalties ha estat sempre molt estreta. Alguns dels meus títols preferits són "L’home elefant" (neurofibromatosi), "Mi vida sin mí" (malaltia terminal) o "Hilary and Jackie" (esclerosi). Sense oblidar, naturalment, les grans pel.lícules sobre malalties mentals ("Alguien voló sobre el nido del cuco", "La taronja mecànica", "Psicosis", "Repulsión"…). "Medidas extraordinarias" […]

Click here to read more »

«El concierto»: Bona idea, guió desafinat **

Comentari cinèfil: El director d’aquesta pel.lícula, Radu Mihaileanu, és el responsable d’"El tren de la vida" (1998), una original tragicomèdia en la que un grup de jueus fabricaven un tren i es feien passar per nazis. Doncs bé, Mihaileanu ha tornat a apostar per la farsa. La idea d’"El concierto" és bona, però el guió desafina. L’inici promet, però després…: La primera mitja hora d’"El concierto" és prometedora. […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »